Open Education for everyone

  Segons xifres de la Unesco encara hi ha 58 milions de nens d’entre 6 i 11 anys no escolaritzats. Si no tenen l’oportunitat de trepitjar una aula en aquesta etapa, difícilment hi accediran en uns estudis posteriors. L’educació encara avui està lluny de ser universal. I aquest fenomen no es deu a un desinterès per part dels nens, ja que si alguna cosa els caracteritza és la curiositat i les ganes d’aprendre. Què passa, llavors, amb aquells que sí que hi van però que no aprenen? Els nens són curiosos per naturalesa, però és difícil que aquesta set de conèixer es satisfaci amb el model estandarditzat i unificador d’escola que predomina. L’escola és una i és per tots la mateixa: silenci, segueu, obriu el llibre per la pàgina 12. 

Aprendre (font)

  Com podem aportar solucions a aquestes dues situacions al voltant de l’escola? L’Educació Oberta, comunament coneguda com Open Education (OE), ens pot donar moltes pistes. 

  Tot i viure en món immers en les noves tecnologies, molts sistemes al voltant de l’educació són encara del segle passat (i de l'anterior). Avui dia, a l'igual que succeeix amb el món de la recerca, ja no necessitem dels grans monstres editorials perquè administrin què i com s’ensenya a les aules. Ja no necessitem que cada alumne es compri una pila de caríssims llibres de text, ja no cal que tot l’aprenentatge provingui de les seves pàgines. Let’s close the chapter of Close Education.

  L’Open Education és oberta des de molts punts de vista. Ho és per l’alumnat, especialment per aquell que per les seves dificultats personals, professionals, socials, no pot accedir a l’escola d’avui. Pensem en plataformes MOOC, en videoconferències, infinitud de recursos en línia que permeten adaptar l’aprenentatge a les necessitats i al ritme de tothom. Però és oberta també des del punt de vista del docent, que és qui millor pot conèixer els alumnes i les seves necessitats. Si disposa de múltiples recursos al seu abast, a banda d’una comunitat educativa molt més enllà del seu centre, el professor podrà anar adaptant de manera flexible allò que vulgui ensenyar amb més feedback per part dels alumnes. Com bé resumeix Cabrera:

  El futuro de la educación es abierto. Se trata de promover un nuevo entorno de aprendizaje, para toda la vida, más centrado en el alumno que en el profesor. La educación en una sociedad conectada no es un mundo de expertos sino de comunidades globales y ecosistemas de conocimiento abierto y compartido.

Open Education by MFP students -  Linoit Canvas

  Arran de conèixer de l’Open Education, hem vist que es tracta d’una tendència imparable, i la reflexió que podíem fer entorn de les TIC i al seu ús a les aules va ara un pas més enllà. No només val amb què ens connectem a internet i consultem pàgines, o escrivim un blog. Cal que prenem consciència del poder transformador que tenim. Creem recursos de qualitat, compartim-los adequadament, facem un bon ús dels materials d’altres companys. Agafem el millor en cada cas. 
  Abans érem alumnes de llapis, paper i llibre de text. Ara som professors connectats amb el món. Així ha canviat la nostra visió d'ençà que hem començat aquest c@mí.

Open Education (font)

Som una societat connectada, 

no permetem que les portes de les aules quedin tancades.

El nostre camí d'aprenentatge: xarxes socials

  Per acomiadar l'any vàrem escriure una entrada al blog on parlàvem del que havia estat el nostre camí d'aprenentatge fins aleshores, especialment amb la incorporació de noves eines de treball com ara Twitter, Blogger o Instagram. De llavors ençà no ens hem quedat quiets, sinó que hem continuat donant-li voltes a les xarxes socials. El gran canvi ha estat redescobrir aquestes eines, ja no com eines d'oci personal sinó com eines d'aprenentatge professional. De cadascuna, però, tenim una visió diferent. Això s'ha fet especialment patent al fer el nostre PLE, on dites xarxes socials no sols s'han classificat segons el seu paper en l'aprenentatge autoregulat sinó també en el context de la resta d'eines de les quals ara som usuaris.

  Instagram és una xarxa social que fins ara no utilitzàvem de manera activa. Sí, teníem un compte, seguíem perfils interessants, però no li cercàvem una finalitat educativa més enllà. Pensem que potser és l'eina que menys ens ha engrescat de les tres, tal volta no ens hem esforçat igual en fer una reflexió profunda en les imatges, com sí fèiem a blog. És innegable l'impacte d'una bona imatge, així que, sens dubte, és una eina amb molt potencial i molt útil pels alumnes quan es tracti de compartir imatges de sortides de camp, per exemple. 

  Blogger és una eina de la qual no n'érem usuaris actius tampoc. Hem de reconèixer que de primeres ens va costar la dinàmica del blog, però el saber que la teva reflexió seria compartida amb els teus companys, dels quals rebries un feedback ha suposat un estímul per la feina. I després de fer el PLE ens hem adonat que ja no la veiem com a eina únicament per accedir sinó també per crear continguts. L'hem perdut la por al llarg del curs i pensem que ara sí la proposariem com un recurs a classe. Caldria però (idealment) que fos per un projecte a llarg termini (un curs sencer, per exemple), per tal que els alumnes també visquin aquesta evolució.

  Finalment, Twitter. Considerem que és una xarxa extremadament útil per al professor, per seguir l'actualitat, per cercar recursos, mantenir el contacte amb altres docents, etc. Potser és l'eina més "avançada" per ser proposada com a recurs als alumnes, pensem que no seria la nostra primera opció per a ells. A diferència de les dues anteriors, aquesta la veiem més útil per al nostre aprenentatge com a docents, tot i que fer-los utilitzar Twitter els pot servir per fer-ne un millor ús a la llarga, com a futurs usuaris.

Twitter (font)

  Incorporar les xarxes socials en l'educació pot resultar molt atractiu, perquè són una realitat molt pròxima i natural de l'alumne d'avui dia, són el seu mitjà d'expressió i l'aprenentatge a l'escola no pot ignorar-ho. És una oportunitat per combinar aprenentatges formals, no formal i informals. Les xarxes socials, a més, amplien les parets de les aules, permetent tant a professors com a alumnes connectar-nos amb persones amb similars inquietuds arreu del món. Coincidim en què ha estat molt encertat no assumir el nostre domini de les eines digitals, sinó fer-nos experimentar amb xarxes socials, amb recursos per crear continguts (com ara l'Storify que us mostrem a continuació), i fer-nos reflexionar al respecte del seu ús en el context de la docència. Ens pensàvem que ser ciutadans 2.0 ens faria docents 2.0, però ara veiem que també ens calien certes actualitzacions per començar el nostre camí com a professors amb el xip al dia i una motxilla plena de recursos. 

Caps PLEns

   Tot i considerar-nos alumnes 2.0, la veritat és que no havíem sentit a parlar del PLE (de l’anglès Personal Learning Environment) fins a arribar a aquest màster. PLE és la nostra motxilla per anar a escola. És tot el conjunt de recursos, eines, fonts d’informació, etc. que ens serveixen per aprendre, amb un èmfasi especial en allò digital (de fet, alguns consideren els PLE com el aprendre a aprendre de l’era digital). El PLE que presentem aquí podríem dir que és un súper-PLE, ja que no només mostra les eines o recursos segons si els utilitzem per accedir a la informació, per crear-la o per compartir-la, sinó que també aporta una capa addicional de contingut que relaciona les eines amb les diferents fases del procés d’aprenentatge autoregulat: una primera fase de planificació i anàlisi, una fase posterior pròpiament d’actuació i, finalment, una fase d’avaluació i de reflexió. Ho veurem més clar amb alguns exemples:

El PLE de Casandra Riera! #eportfeiv #cthinkeMA #edubateMA #uib #ple

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el 29 de Ene de 2017 a la(s) 10:57 PST

  Youtube és una eina que utilitz per accedir a continguts, però sovint únicament a fases inicials, de planificació i motivació, quan un busca inspiració, idees, no tant com a font formal, fiable o definitiva. Twitter és una eina que em serveix tant per accedir a la informació com per a compartir-la, és per això que es troba a la intersecció entre tots dos cercles. És una eina que m’agrada utilitzar com a punt final dels meus aprenentatges, on compartir reflexions. Aprofit la brevetat dels 140 caràcters per aportar les idees més destil·lades. 

PLE d'en Joan Carles! #ple #uib #edubateMA #cthinkeMA #eportfeiv

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el 29 de Ene de 2017 a la(s) 11:30 PST

  Scoop It és una eina molt completa a l’hora de crear i compartir el que vulguis sobre un tema concret: a partir d’una sèrie de paraules claus que prèviament has afegit ("història medieval", per exemple), Scoop It s’encarrega d’elaborar tot un llistat on apareixen una sèrie de fonts d’informació sobre allò que vols saber. El podríem anomenar com un diari específic d’allò que t’inquieta en aquell moment. Com que està connectada a xarxes com Blogger, Facebook, Twitter pots també compartir els teus coneixements perquè les persones puguin trobar-te i llegir-te.

 Potser les dues lliçons més interessants que ens ha aportat l’elaboració del PLE han estat les següents:

• Que elaborar el PLE és en si un aprenentatge, ja que ens ha fet reflexionar sobre quines eines utilitzem sovint, com les utilitzem i quina relació hi ha entre les diferents eines. De fet, durant l’elaboració del mateix ens hem vist movent les icones amunt, avall, esquerra, dreta, … a fi de reflectir de manera fidel l’ús que en fem. Ens ha permès veure si teníem majoria d’eines per accedir, per exemple, o si som prolífics creadors o generosos “compartidors”. A més, no només hem accedit al nostre PLE sinó que hem pogut veure els PLEs d'altres companys i adonar-nos de les diferències que d’altra banda potser no les haguéssim vist, tot i treballar junts. 

• Que per arribar a un veritable aprenentatge és necessari tenir un domini bàsic dels tres tipus d’eines: eines per accedir, per crear i per compartir continguts (i que avui dia no es pot concebre un PLE sense parlar d'eines digitals). Alhora, perquè arribem a aquest veritable aprenentatge és necessari també recórrer les tres fases de l’aprenentatge autoregulat: cal que planifiquem i analitzem allò que volem aprendre, a on volem arribar; cal que prenguem nota del procès i finalment cal dedicar-hi uns moments per tal d'avaluar l'experiència, veure si s'han assolit els objectius i pensar en allò que hauríem de millorar. D'aquesta manera allò que hem après s’instal·larà de manera perdurable al nostre caparrot. Ens sembla -perdoneu l’eslògan- la fórmula de l’èxit. 

Avui dia podem tenir tot el nostre PLE a l'abast de la mà (font)