Tot i considerar-nos alumnes 2.0, la veritat és que no havíem sentit a parlar del PLE (de l’anglès Personal Learning Environment) fins a arribar a aquest màster. PLE és la nostra motxilla per anar a escola. És tot el conjunt de recursos, eines, fonts d’informació, etc. que ens serveixen per aprendre, amb un èmfasi especial en allò digital (de fet, alguns consideren els PLE com el aprendre a aprendre de l’era digital). El PLE que presentem aquí podríem dir que és un súper-PLE, ja que no només mostra les eines o recursos segons si els utilitzem per accedir a la informació, per crear-la o per compartir-la, sinó que també aporta una capa addicional de contingut que relaciona les eines amb les diferents fases del procés d’aprenentatge autoregulat: una primera fase de planificació i anàlisi, una fase posterior pròpiament d’actuació i, finalment, una fase d’avaluació i de reflexió. Ho veurem més clar amb alguns exemples:
Youtube és una eina que utilitz per accedir a continguts, però sovint únicament a fases inicials, de planificació i motivació, quan un busca inspiració, idees, no tant com a font formal, fiable o definitiva. Twitter és una eina que em serveix tant per accedir a la informació com per a compartir-la, és per això que es troba a la intersecció entre tots dos cercles. És una eina que m’agrada utilitzar com a punt final dels meus aprenentatges, on compartir reflexions. Aprofit la brevetat dels 140 caràcters per aportar les idees més destil·lades.
Scoop It és una eina molt completa a l’hora de crear i compartir el que vulguis sobre un tema concret: a partir d’una sèrie de paraules claus que prèviament has afegit ("història medieval", per exemple), Scoop It s’encarrega d’elaborar tot un llistat on apareixen una sèrie de fonts d’informació sobre allò que vols saber. El podríem anomenar com un diari específic d’allò que t’inquieta en aquell moment. Com que està connectada a xarxes com Blogger, Facebook, Twitter pots també compartir els teus coneixements perquè les persones puguin trobar-te i llegir-te.
Potser les dues lliçons més interessants que ens ha aportat l’elaboració del PLE han estat les següents:
Potser les dues lliçons més interessants que ens ha aportat l’elaboració del PLE han estat les següents:
- Que elaborar el PLE és en si un aprenentatge, ja que ens ha fet reflexionar sobre quines eines utilitzem sovint, com les utilitzem i quina relació hi ha entre les diferents eines. De fet, durant l’elaboració del mateix ens hem vist movent les icones amunt, avall, esquerra, dreta, … a fi de reflectir de manera fidel l’ús que en fem. Ens ha permès veure si teníem majoria d’eines per accedir, per exemple, o si som prolífics creadors o generosos “compartidors”. A més, no només hem accedit al nostre PLE sinó que hem pogut veure els PLEs d'altres companys i adonar-nos de les diferències que d’altra banda potser no les haguéssim vist, tot i treballar junts.
- Que per arribar a un veritable aprenentatge és necessari tenir un domini bàsic dels tres tipus d’eines: eines per accedir, per crear i per compartir continguts (i que avui dia no es pot concebre un PLE sense parlar d'eines digitals). Alhora, perquè arribem a aquest veritable aprenentatge és necessari també recórrer les tres fases de l’aprenentatge autoregulat: cal que planifiquem i analitzem allò que volem aprendre, a on volem arribar; cal que prenguem nota del procès i finalment cal dedicar-hi uns moments per tal d'avaluar l'experiència, veure si s'han assolit els objectius i pensar en allò que hauríem de millorar. D'aquesta manera allò que hem après s’instal·larà de manera perdurable al nostre caparrot. Ens sembla -perdoneu l’eslògan- la fórmula de l’èxit.
Avui dia podem tenir tot el nostre PLE a l'abast de la mà (font)
