Els canvis dins del sistema educatiu

Quines són les finalitats del sistema educatiu?

  Quan donem una ullada al que diferents autors i organitzacions (com la UNESCO), consideren que són les finalitats del sistema educatiu, sembla que hi ha consens en què, d’una manera o altra, l’objectiu és el ple desenvolupament de l’individu (“capacitats”, “talents”) dins la societat (“tolerància”, “pau”, “comprensió”, “igualtat”). Pensem, però, que el fet que s’anomeni “sistema educatiu” ressalta massa la vessant institucional (és a dir, l’escola) com a responsable d’aquest fi. En molts casos l’escola pot fer aquest paper de vicari i assumir rols que no es satisfan a casa, però seria desitjable que la tasca educativa fos compartida entre societat, família i escola. 

   Sens dubte, el ple desenvolupament de l’individu va molt més enllà de la transmissió i memorització de continguts útils per a la superació d’etapes, estructurades en cursos i assignatures. Abarca la reflexió sobre els valors universals, sobre la gestió de les emocions i la resolució de conflictes, tot molt més difícil de plasmar en un currículum educatiu i d’avaluar i reflectir en qualificacions acadèmiques. Es basa, en definitiva, en saber aplicar tots els coneixements adquirits per resoldre els problemes presents a la societat actual de la manera més efectiva. Es tracta de fer alumnes competents. Competència és la paraula clau en el sistema educatiu actual. I per tal de desenvolupar aquestes habilitats, cal que l’educació es plantegi de manera transversal, no sols al llarg de les assignatures, sinó també més enllà de les parets de l’aula. És interessant, a més, que hi hagi un cert encavalcament entre tots els agents educadors, és a dir, que a casa també s’aprengui de geografia i a l’escola, a tenir respecte i voluntat. Tots dos agents són claus per identificar els talents i les capacitats dels alumnes, oferint-los així un ventall ric d’oportunitats per créixer.

La societat del S. XXI

 I la societat també té quelcom a dir. I l’actual està ben marcada per les noves tecnologies, que han transformat l’economia, la música, la televisió, la manera de viatjar i sobretot: de relacionar-nos. És difícil concebre una escola que faci esquena a aquest avenç que ja forma part de la realitat dels alumnes. Aquesta tasca, però, no és senzilla. De la mateixa manera que les xarxes socials i les tecnologies han traspassat les parets de casa i ens porten continguts i contactes que poden estar a milers de kilòmetres, accessibles a un clic, les noves tecnologies també fan trontollar el que fins ara s’entén com a aula. I com a professor. De sobte tenim accés a infinits recursos en línia: Wikipedia, jocs interactius didàctics, vídeos explicatius, xats, … Tenim totes les biblioteques del món al nostre abast! Pànic! Per on comencem? El professor tendrà una tasca afegida que, a més, haurà de transmetre als seus alumnes com a part del seu aprenentatge i del seu desenvolupament a la societat: criteris per seleccionar contingut de qualitat, trobar fonts de confiança, aprendre a utilitzar correctament aquestes eines, a organitzar la informació trobada i a fer-la servir de manera adequada i ètica. Tota una tasca que ha de començar per un replantejament de la formació del docent. Els alumnes no aprendran de manera diferent si els professors no canvien la seva manera d’ensenyar-ho.

  Pens que les noves tecnologies ens ofereixen molts avantatges però aquests vénen amb un preu, i no poden ser ignorades: han vengut per quedar-se i seran una eina essencial si no volem convertir-nos en els analfabets del S. XXI.

Som-hi! Darrer dia de classe de la setmana! #cthinkema #eportfeiv #edubateMA #uib #eivissa #mfp

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el 6 de Oct de 2016 a la(s) 9:10 PDT

Cadires llestes pels exàmens. Font