miércoles, 22 de febrero de 2017

Open Education for everyone

  Segons xifres de la Unesco encara hi ha 58 milions de nens d’entre 6 i 11 anys no escolaritzats. Si no tenen l’oportunitat de trepitjar una aula en aquesta etapa, difícilment hi accediran en uns estudis posteriors. L’educació encara avui està lluny de ser universal. I aquest fenomen no es deu a un desinterès per part dels nens, ja que si alguna cosa els caracteritza és la curiositat i les ganes d’aprendre. Què passa, llavors, amb aquells que sí que hi van però que no aprenen? Els nens són curiosos per naturalesa, però és difícil que aquesta set de conèixer es satisfaci amb el model estandarditzat i unificador d’escola que predomina. L’escola és una i és per tots la mateixa: silenci, segueu, obriu el llibre per la pàgina 12. 

Aprendre (font)

  Com podem aportar solucions a aquestes dues situacions al voltant de l’escola? L’Educació Oberta, comunament coneguda com Open Education (OE), ens pot donar moltes pistes. 

  Tot i viure en món immers en les noves tecnologies, molts sistemes al voltant de l’educació són encara del segle passat (i de l'anterior). Avui dia, a l'igual que succeeix amb el món de la recerca, ja no necessitem dels grans monstres editorials perquè administrin què i com s’ensenya a les aules. Ja no necessitem que cada alumne es compri una pila de caríssims llibres de text, ja no cal que tot l’aprenentatge provingui de les seves pàgines. Let’s close the chapter of Close Education.

  L’Open Education és oberta des de molts punts de vista. Ho és per l’alumnat, especialment per aquell que per les seves dificultats personals, professionals, socials, no pot accedir a l’escola d’avui. Pensem en plataformes MOOC, en videoconferències, infinitud de recursos en línia que permeten adaptar l’aprenentatge a les necessitats i al ritme de tothom. Però és oberta també des del punt de vista del docent, que és qui millor pot conèixer els alumnes i les seves necessitats. Si disposa de múltiples recursos al seu abast, a banda d’una comunitat educativa molt més enllà del seu centre, el professor podrà anar adaptant de manera flexible allò que vulgui ensenyar amb més feedback per part dels alumnes. Com bé resumeix Cabrera:
  El futuro de la educación es abierto. Se trata de promover un nuevo entorno de aprendizaje, para toda la vida, más centrado en el alumno que en el profesor. La educación en una sociedad conectada no es un mundo de expertos sino de comunidades globales y ecosistemas de conocimiento abierto y compartido.

Open Education by MFP students -  Linoit Canvas

  Arran de conèixer de l’Open Education, hem vist que es tracta d’una tendència imparable, i la reflexió que podíem fer entorn de les TIC i al seu ús a les aules va ara un pas més enllà. No només val amb què ens connectem a internet i consultem pàgines, o escrivim un blog. Cal que prenem consciència del poder transformador que tenim. Creem recursos de qualitat, compartim-los adequadament, facem un bon ús dels materials d’altres companys. Agafem el millor en cada cas. 
  Abans érem alumnes de llapis, paper i llibre de text. Ara som professors connectats amb el món. Així ha canviat la nostra visió d'ençà que hem començat aquest c@mí.

Open Education (font)

Som una societat connectada, 
no permetem que les portes de les aules quedin tancades.

martes, 7 de febrero de 2017

El nostre camí d'aprenentatge: xarxes socials

  Per acomiadar l'any vàrem escriure una entrada al blog on parlàvem del que havia estat el nostre camí d'aprenentatge fins aleshores, especialment amb la incorporació de noves eines de treball com ara Twitter, Blogger o Instagram. De llavors ençà no ens hem quedat quiets, sinó que hem continuat donant-li voltes a les xarxes socials. El gran canvi ha estat redescobrir aquestes eines, ja no com eines d'oci personal sinó com eines d'aprenentatge professional. De cadascuna, però, tenim una visió diferent. Això s'ha fet especialment patent al fer el nostre PLE, on dites xarxes socials no sols s'han classificat segons el seu paper en l'aprenentatge autoregulat sinó també en el context de la resta d'eines de les quals ara som usuaris.

  Instagram és una xarxa social que fins ara no utilitzàvem de manera activa. Sí, teníem un compte, seguíem perfils interessants, però no li cercàvem una finalitat educativa més enllà. Pensem que potser és l'eina que menys ens ha engrescat de les tres, tal volta no ens hem esforçat igual en fer una reflexió profunda en les imatges, com sí fèiem a blog. És innegable l'impacte d'una bona imatge, així que, sens dubte, és una eina amb molt potencial i molt útil pels alumnes quan es tracti de compartir imatges de sortides de camp, per exemple. 

  Blogger és una eina de la qual no n'érem usuaris actius tampoc. Hem de reconèixer que de primeres ens va costar la dinàmica del blog, però el saber que la teva reflexió seria compartida amb els teus companys, dels quals rebries un feedback ha suposat un estímul per la feina. I després de fer el PLE ens hem adonat que ja no la veiem com a eina únicament per accedir sinó també per crear continguts. L'hem perdut la por al llarg del curs i pensem que ara sí la proposariem com un recurs a classe. Caldria però (idealment) que fos per un projecte a llarg termini (un curs sencer, per exemple), per tal que els alumnes també visquin aquesta evolució.

  Finalment, Twitter. Considerem que és una xarxa extremadament útil per al professor, per seguir l'actualitat, per cercar recursos, mantenir el contacte amb altres docents, etc. Potser és l'eina més "avançada" per ser proposada com a recurs als alumnes, pensem que no seria la nostra primera opció per a ells. A diferència de les dues anteriors, aquesta la veiem més útil per al nostre aprenentatge com a docents, tot i que fer-los utilitzar Twitter els pot servir per fer-ne un millor ús a la llarga, com a futurs usuaris.

Twitter (font)

  Incorporar les xarxes socials en l'educació pot resultar molt atractiu, perquè són una realitat molt pròxima i natural de l'alumne d'avui dia, són el seu mitjà d'expressió i l'aprenentatge a l'escola no pot ignorar-ho. És una oportunitat per combinar aprenentatges formals, no formal i informals. Les xarxes socials, a més, amplien les parets de les aules, permetent tant a professors com a alumnes connectar-nos amb persones amb similars inquietuds arreu del món. Coincidim en què ha estat molt encertat no assumir el nostre domini de les eines digitals, sinó fer-nos experimentar amb xarxes socials, amb recursos per crear continguts (com ara l'Storify que us mostrem a continuació), i fer-nos reflexionar al respecte del seu ús en el context de la docència. Ens pensàvem que ser ciutadans 2.0 ens faria docents 2.0, però ara veiem que també ens calien certes actualitzacions per començar el nostre camí com a professors amb el xip al dia i una motxilla plena de recursos. 

miércoles, 25 de enero de 2017

Caps PLEns

   Tot i considerar-nos alumnes 2.0, la veritat és que no havíem sentit a parlar del PLE (de l’anglès Personal Learning Environment) fins a arribar a aquest màster. PLE és la nostra motxilla per anar a escola. És tot el conjunt de recursos, eines, fonts d’informació, etc. que ens serveixen per aprendre, amb un èmfasi especial en allò digital (de fet, alguns consideren els PLE com el aprendre a aprendre de l’era digital). El PLE que presentem aquí podríem dir que és un súper-PLE, ja que no només mostra les eines o recursos segons si els utilitzem per accedir a la informació, per crear-la o per compartir-la, sinó que també aporta una capa addicional de contingut que relaciona les eines amb les diferents fases del procés d’aprenentatge autoregulat: una primera fase de planificació i anàlisi, una fase posterior pròpiament d’actuació i, finalment, una fase d’avaluació i de reflexió. Ho veurem més clar amb alguns exemples:

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el

  Youtube és una eina que utilitz per accedir a continguts, però sovint únicament a fases inicials, de planificació i motivació, quan un busca inspiració, idees, no tant com a font formal, fiable o definitiva. Twitter és una eina que em serveix tant per accedir a la informació com per a compartir-la, és per això que es troba a la intersecció entre tots dos cercles. És una eina que m’agrada utilitzar com a punt final dels meus aprenentatges, on compartir reflexions. Aprofit la brevetat dels 140 caràcters per aportar les idees més destil·lades. 

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el

  Scoop It és una eina molt completa a l’hora de crear i compartir el que vulguis sobre un tema concret: a partir d’una sèrie de paraules claus que prèviament has afegit ("història medieval", per exemple), Scoop It s’encarrega d’elaborar tot un llistat on apareixen una sèrie de fonts d’informació sobre allò que vols saber. El podríem anomenar com un diari específic d’allò que t’inquieta en aquell moment. Com que està connectada a xarxes com Blogger, Facebook, Twitter pots també compartir els teus coneixements perquè les persones puguin trobar-te i llegir-te.

 Potser les dues lliçons més interessants que ens ha aportat l’elaboració del PLE han estat les següents:

  • Que elaborar el PLE és en si un aprenentatge, ja que ens ha fet reflexionar sobre quines eines utilitzem sovint, com les utilitzem i quina relació hi ha entre les diferents eines. De fet, durant l’elaboració del mateix ens hem vist movent les icones amunt, avall, esquerra, dreta, … a fi de reflectir de manera fidel l’ús que en fem. Ens ha permès veure si teníem majoria d’eines per accedir, per exemple, o si som prolífics creadors o generosos “compartidors”. A més, no només hem accedit al nostre PLE sinó que hem pogut veure els PLEs d'altres companys i adonar-nos de les diferències que d’altra banda potser no les haguéssim vist, tot i treballar junts. 

  • Que per arribar a un veritable aprenentatge és necessari tenir un domini bàsic dels tres tipus d’eines: eines per accedir, per crear i per compartir continguts (i que avui dia no es pot concebre un PLE sense parlar d'eines digitals). Alhora, perquè arribem a aquest veritable aprenentatge és necessari també recórrer les tres fases de l’aprenentatge autoregulat: cal que planifiquem i analitzem allò que volem aprendre, a on volem arribar; cal que prenguem nota del procès i finalment cal dedicar-hi uns moments per tal d'avaluar l'experiència, veure si s'han assolit els objectius i pensar en allò que hauríem de millorar. D'aquesta manera allò que hem après s’instal·larà de manera perdurable al nostre caparrot. Ens sembla -perdoneu l’eslògan- la fórmula de l’èxit. 

Avui dia podem tenir tot el nostre PLE a l'abast de la mà (font)

lunes, 28 de noviembre de 2016

Fem un punt i coma en aquest camí: l'aprenentatge

  Quin tipus de professor vull ser? (via Thinglink)

  En aquesta darrera entrada de l'any hem volgut compartir amb vosaltres una petita reflexió sobre com ha canviat la idea que teníem d'aquesta professió docent i quin tipus de professor ens agradaria ser.

Joan Carles

  He de dir que l'educació era un món bastant nou per a mi, tan sols el coneixia per les explicacions del meu pare, que és professor. El trobava un espai desconegut encara que tenia l'experiència d'ESO i batxillerat bastant recent. L'educació era per a mi aquell procés que tothom havia de passar per formar-se com a persona, com deia Plató amb la frase "l'objectiu de l'educació és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà. Però crec que de mica en mica sóc capaç de donar una altra volta en aquesta reflexió: al llarg de la nostra vida, les persones es donen a si mateix la responsabilitat d'adquirir els sabers i les actituds mitjançant l'aprenentatge col·lectiu. D'aquesta manera l'educació es base amb la figura dels pares i dels professors, que són aquells mentors que mitjançant les bones pràctiques faran dels petites persones adients per viure en el món actual. Però evidentment no vull fer entendre que l'educació comprèn el període entre que naixem i arribam a l'etapa adulta, ja que mai deixam d'educar-nos. Ens educam cada moment de la nostra vida, bé sigui amb la vivència d'experiències o per l'adquisició de coneixements... Però sincerament crec que tot això només ha fet que començar, ja que estam al començament del camí. Esper que de mica en mica em pugui fer una petita idea, ara que hem de començar pràctiques.


  Aquest vídeo pot ser una bona manera de tancar la visió de l'educació que tenc, juntament amb la frase de J. Hoffman: "Traslladar-se fins a un edifici per veure una persona amb un guix repetir el mateix any rere any no és sinó un insult a la mateixa educació".

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el

   
Casandra

  Sent que encara fa massa poc que he arrancat com per fer la vista enrere! Estic totalment immersa en el màster, però potser sigui bo aturar-se un moment. De fet, immersió és una bona paraula per encetar aquesta reflexió. Tenc la sensació d'haver-me tirat a una piscina (amb aigua!) i, tot i que encara no hem fet les pràctiques, allò que hem treballat a les diferents assignatures m'ha permès ampliar moltíssim el meu vocabulari al voltant d'aquesta professió. Entenc que, com a tot, una cosa és la teoria i l'altra... Però pinzellada a pinzellada he après que tot es pot millorar i que nosaltres en som també responsables. Podem engrescar els alumnes per tal que facin propis els aprenentatges amb plantejaments com l'ABP. Podem portar l'aprenentatge fins a un veritable saber fer, però cal que anem més enllà del llibre de text. Podem donar una utilitat molt més enllà de la qualificativa a la paraula avaluació, si utilitzem l'avaluació com eina constructiva de millora. Podem treure més profit als recursos que tenim al nostre abast a través de les TIC. De fet en aquest punt m'agradaria ressaltar dues de les eines que més m'han agradat i que curiosament ja coneixia, però a través de l'assignatura les he redescobert. Una d'elles, el blog, però ara com a eina professional, com el meu eportafoli on recollir no només els meus aprenentatges sinó també eines i recursos d'interès, fins i tot amb futurs alumnes. L'altra, Twitter: d'aquesta he vist que pot ser una gran eina per estar en contacte amb altres docents i continuar aprenent dia a dia. 
  En definitiva, mil idees que han cisellat la meva visió original de la professió docent, l'han fet més realista, més propera però no menys motivadora, creativa i apassionant, ingredients clau que cal transmetre també als alumnes.


L'educació és un camí que mai s'acaba (font)

martes, 22 de noviembre de 2016

Ensenyem d'una altra manera

   Vivim a un món cada vegada més complex. La globalització canvia el significat de competitivitat; la política i el mercat prenen rumbs sorprenents i impredictibles; la tecnologia avança més aviat del que podem asumir. A més, tenim a dalt l’ombra d’un canvi climàtic que ens amenaça. Què ens espera? Com preparar els al·lots d’avui per ser els adults de demà?
   El que ja intuïm és que qualsevol sigui la professió, aquesta requerirà el domini d’unes habilitats i aptituds que van més enllà de l’objecte d’estudi de cap disciplina escolar actual. L’agrupació tradicional dels continguts al voltant de les disciplines convencionals no pot donar resposta al desenvolupament de competències per la vida si no repensem el seu plantejament (ens val una redacció, un capítol del llibre de text, per aprendre a ser solidaris, empàtics o crítics ..?). Cal reformular-les, per tal que incloguin el màxim de components interdisciplinaris i metadisciplinaris, aquells que van més enllà del llibre de text i que sovint queden fora de les avaluacions. S’ha comprovat que mentre no es puguin avaluar, palpar amb les mans, quantificar… no se’ls hi donarà la importància, el temps i l’espai necessaris per al seu desenvolupament. Però afegir una nova assignatura “l’assignatura de components inter/meta disciplinaris” quasi és anar en contra de la pròpia idea d’aquests components, que no poden entendre’s com quelcom estancat i compartimentat en sessions de 55 minuts dos dies per setmana. Per tal que sigui veritable la interiorització d’aquests components, cal que s’infiltrin al llarg de tota la vida escolar, de totes les assignatures, desdibuixant els límits de cada disciplina a l’igual que succeeix a la vida real. Tal volta un plantejament en àmbits, com passa a adaptacions com PMAR sigui, en aquest sentit, més encertat que la compartimentació en tantes assignatures tancades?

   Abans de començar el blog no ens imaginàvem les dimensions que la paraula ensenyar tenia. Com qui s’endinsa en qualsevol gran ciència, aquesta té infinits matisos. Hem vist que la classe magistral i els mètodes que se’n deriven d’ella poden ser útils i serveixen per a les competències de caràcter més acadèmic, però obliden molts altres coneixements i habilitats tant o més necessaris per desenvolupar-se com individu dins d’aquesta societat canviant. Un primer (gran) pas per canviar això és canviar la metodologia. S’han desenvolupat moltes alternatives a la classe magistral, basades en seqüències didàctiques que poden prendre múltiples formes (descobriment, projectes, casos reals, …) però que totes tenen en comú una sèrie de passos per garantir que l’alumne és l’agent actiu protagonista del seu aprenentatge. 

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el
  
   Experimentar en primera persona l’elaboració d’una seqüència didàctica ens ha agradat, en ha permès entendre millor les implicacions que això té. Hem patit nosaltres mateixos el canvi de fer una classe magistral sobre seqüències didàctiques a l’experimentació i realització d’una d’elles. Sens dubte, comporten una major preparació per part del docent, una tasca, a més, que no pot fer de manera aïllada o únicament amb el seu departament, sinó en col·laboració amb la resta de l’equip educatiu. Una de les majors dificultats que hem trobat ha estat pensar “la gran pregunta”. Ens han ensenyat a donar grans (o més bé llargues) respostes, però no a fer grans preguntes. I al igual que al món de la recerca, el més important és la pregunta. Cal que ensenyem els nostres alumnes a fer-se preguntes, a ser curiosos, i que els guiem en la cerca de solucions. Les respostes vindran soles i l’aprenentatge estarà garantit. 

L'aula que volem (font)

   Aquestes estones compartides reflexionant al voltant de l'aprenentatge ens han obert la mirada. Personalment desconeixiem tantes noves eines, tantes idees! Ara que sabem d’on venim, què ve de sèrie a la nostra motxilla, hem de preparar-nos el mapa de ruta per saber cap on anem: Hem entés la necessitat d'incorporar aquest nou ventall de metodologies i de flexibilitzar temps i espai a l’aula. Cal que despertem la curiositat en els nostres alumnes, igual que la nostra, i els ensenyem què junts podem aprendre i trobar solucions.

Seqüència d'activitats - Ratapinyades, amenaça o amenaçada?


PREGUNTA: La ratapinyada, amenaça o amenaçada?

NIVELL EDUCATIU: 3r d’ESO
ÀREES: Biologia i Geologia, Llengua Catalana


  Objectiu competencial: Analitzar les característiques principals de la ratapinyada i de la seva situació actual per determinar si són certs els mites i creences populars entorn d’aquest animal “perillós” o si bé, per contra, som nosaltres l’amenaça. Prendre consciència de la importància d’aquest ésser viu, tant per l’humà com per l’ecosistema en general.

  Mètode: Es plantegen una sèrie de preguntes que s’inicien amb el coneixement popular que es té d’aquest animal, per posteriorment analitzar dades de població, informes científics, estudiar els seus costums i cercar també si es tracta d’un animal present a la nostra illa. S’utilitzaran tota una sèrie de recursos en paper (fragments de novel·la, còmic, etc.) i en línia (informes d’ecologia, notícies, vídeos, eines per dissenyar el tríptic, etc.) per determinar si estem davant d’un animal que cal tèmer o bé protegir.

FASE INICIAL

Establiment dels objectius
  La professora de Biologia i Geologia proposarà l’alumnat indagar què hi ha de cert en la idea tan negativa que sovint trobem al voltant de les ratapinyades, així com identificar què han fet les ratapinyades per a nosaltres i quina rellevància tenen al nostre entorn més proper. A més, compartirà amb els alumnes els aprenentatges que tindran oportunitat de realitzar en les diferents matèries, en especial a l’assignatura de Llengua Catalana, a través de l’estudi de diferents gèneres literaris relacionats amb la temàtica de les ratapinyades (còmic, novel·la, notícia), i el perquè de la ratapinyada com a figura heràldica a molts blasons de l’antiga Corona d’Aragó. Així mateix es descriuran els criteris d’avaluació.

Presentació motivadora de la situació en la seva complexitat
  La professora aprofita que ens trobem a la tardor i que s’apropa Halloween per mostrar en un PowerPoint imatges relacionades amb aquesta festa: Carabasses, aranyes, esquelets, ...i ratapinyades. Els hi demana perquè pensen que la ratapinyada és un animal aterridor, que ens ha de fer por o fàstic, com les aranyes o els zombis. Tot plegat és una bona excusa per fer-los canviar la concepció que tenen sobre aquest animal.

Revisió dels coneixements previs
  Què sabem de les ratapinyades? Què mengen? Ens poden transmetre malalties? Són perillosos per nosaltres? Què hi ha de cert a Dràcula? I a Batman? Són beneficiosos? Estan en perill d’extinció? Heu vist algun documental sobre ratapinyades? La professora enceta una conversa amb els alumnes i els hi va demanant aquells coneixements previs que tinguin, apuntant a la pissarra les idees que sorgeixen. Els alumnes les escriuen al quadern per després contrastar aquestes idees inicials amb allò que averiguaran després de tota la feina.

Veritat o mentida? Fitxa d'inspiració (font)

  A Llengua Catalana, el professor els hi mostra un còmic de Batman i una novel·la de Dràcula, de Bram Stoker, i els hi demana als alumnes què tenen en comú ambdues obres, si les coneixen i si ells ho relacionen amb les ratapinyades. Així podrà identificar quant saben els alumnes dels diferents gèneres literaris. A partir d’aquí el professor de català introduirà temes previs com la figura de Vlad III (personatge amb el qual es va inspirar Sotker per crear Dràcula), la visió del ratpenat en les diferents cultures o les llegendes que hi ha sobre ell.
Batman (font)

Identificació i explicació dels diferents problemes o qüestions que planteja la situació
  Per incentivar la seva curiositat, la professora els hi dóna algunes xifres interessants al voltant de la ratapinyada: 
  • Sabeu que gràcies a les ratapinyades tenim molts dels fruits que mengem?
  • Sabeu que veuen a través de les orelles? 
  • I que una sola ratapinyada pot arribar a menjar 2000 mosquits en una nit?

  Després del debat inicial i de donar aquestes idees, els alumnes se’n temeran que possiblement no coneixen tant de les ratapinyades com pensaven. També veuen que al seu voltant es pensa que són animals perillosos i que seria interessant conèixer-los més.

Delimitació de l’objecte d’estudi (i concreció del producte final, quan procedeixi)
  La professora els hi proposa fer una recerca sobre les ratapinyades per tal de resoldre el problema plantejat. Amb tota la informació que trobin hauran de ser capaços de respondre a la pregunta inicial: són una amenaça? Aquesta cerca anirà guiada a partir d’una sèrie de qüestions que permetran conèixer com són de veritat aquests animals. Amb el que es reculli, es dissenyarà un tríptic entre tots, que es repartirà a altres classes i a la família. Per dur-ho a terme, el grup responsable de la resolució de cada problema-qüestió redactarà el petit text resum que anirà al tríptic. Un membre de cadascun dels grups formarà un equip de disseny que posarà tot en comú al tríptic final. D’aquest s’imprimiran còpies al centre per repartir i també se’n farà difusió via correu electrònic. 

  El professor de català els hi proposarà aprofitar la ratapinyada com a fil conductor per veure diversos gèneres literaris, al mateix temps que podran debatre sobre la figura que d’aquest animal es fa en cadascuna de les obres: un heroi?, un malvat? A més, hauran d’esbrinar perquè algunes ciutats, com ara la Ciutat de Palma o València tenen una ratapinyada al seu escut. Es tractarà de veure com apareix la ratapinyada la història de la literatura. A més, serà a les sessions de català on es farà el disseny i l’elaboració final del tríptic. Faran una cerca a Google per veure diferents propostes de tríptics, per tal d’inspirar-se i agafar idees. 

  Fragment d’un dels textos (elaborat pel professor de català) que es treballen a l’assignatura de català i en el qual es parla de la figura de la ratapinyada a la literatura i cultura popular:

  La figura del ratpenat es relaciona indubtablement amb la del vampir, ja que segons la creença popular, un vampir té la capacitat de convertir-se en ratpenat. Però això no deixa de ser una transgiversació d’ambdues figures a causa de la literatura. En realitat, un vampir no deixa de ser un personatge creat en les diferents cultures d’arreu del món com a model per evitar la mort i així arribar a la immortalitat, somni de moltes persones. Al llarg de la història la figura d’ambdós s’ha anat mitificant i negativitzant, menys a la Xina. En aquest indret, el conjunt de cinc ratapinyades són símbols de salut, riquesa, llarga vida, bona sort i tranquil·litat. A Europa, en canvi, a Les Metamorfosis d’Ovidi, es relaciona a la conversió de ratapinyades amb els càstigs. A més, segur que tothom pot visualitzar unes ales de ratpenat a la figura de Satanàs, figura que en les principals religions representa el mal absolut.
  No va ser fins el 1987 que va sorgir la novel·la de por Dràcula (Bram Stoker) ambientada amb un personatge real del segle XV, Vlad III. Segons conta la història de Vlad,  passava les estones lliures empalant als delinqüents -i no delinqüents- per mostrar exemple de la seva severitat. Bram Stoker ho va aprofitar per rebifar la llegenda que envoltava aquest personatge, atribuïnt-li fets poc provats, com el de beure’s la sang dels presoners que empalava mentre encara agonitzaven fins a la mort. Això es va relacionar amb dues coses: per una banda, el fet que Dràcula convertia en vampirs a aquells qui mossegava i després, que hi havia l’existència d’algunes races de ratapinyades que xuclaven la sang a altres animals, transmetent-los malalties. Es va aconseguir relacionar un personatge inventat amb animals reals i existents per donar més credibilitat a la història. Per això no és estrany observar ratapinyades que envolten als vampirs dins les mostres existents. Que els dos tenguin un aspecte lleig i estrambòtic o que siguin considerats fotosensibles són factors que alimenten la seva semblança i relació.
  Però evidentment no sempre es lliguen els ratapinyades de manera negativa. Si vos fixau, l’escut de Palma o de València porten una ratapinyada. Conta la llegenda que el rei En Jaume I i les seves tropes passaven la nit davant les muralles de la ciutat de València, controlada pels musulmans. Les tropes morisques, aprofitant la deixadesa dels guàrdies cristians que vigilaven el campament, varen decidir tendir-los una emboscada. Al començament de l’atac, una ratapinyada es va assustar i va començar a xisclar, despertant el Rei i els seus homes. Gràcies a això, els cristians varen rebutjar l’emboscada i pogueren conquerir la ciutat. Per això, diu la llegenda, el rei En Jaume I va posar la figura d’una ratapinyada per sobre de la corona reial com a màxima distinció.

escuts.png

Escuts de les ciutats de Palma i València

FASE DE DESENVOLUPAMENT

Presentació de les preguntes inicials i elaboració d’hipòtesis
  A classe es visualitza un fragment de la sèrie “Aquí la tierra”, presentat per Luís Miguel Domínguez (RTVE, 4/12/15) del qual es deriven una sèrie de preguntes-problema sobre els quals els grups hauran de treballar.

Captura de pantalla 2016-11-16 a las 15.24.54.png

     (1) A banda de mosquits, què més poden menjar les ratapinyades? Hi ha ratapinyades que xuclen la sang?
        (2) Les ratapinyades només viuen a les coves? 
        (3) Hi ha ratapinyades a Eivissa?
        (4) Quines amenaces té la ratapinyada?
        (5) Com podem contribuir la seva conservació?


Definició de les estratègies de recerca, contrast o aplicació per resoldre les qüestions anteriors
  Per grups i a partir d’una sèrie de recursos físics i en línia, els alumnes hauran de fer una cerca per respondre als problemes plantejats. Cada qüestió planteja diferents anàlisis i dificultats. Per exemple, a la qüestió 4, els alumnes hauran de familiaritzar-se amb gràfics de cens de població, per tenir dades objectives sobre l’evolució de diferents espècies de ratapinyades. 

Recursos:
Es busqueret, revista de divulgació ornitològica de les Illes Balears, amb una secció dedicada a les ratapinyades http://www.gobmallorca.com/esbusqueret/
Informe sobre la situació actual de la ratapinyada de cova a Menorca, amb gràfic de cens http://www.ime.cat/WebEditor/Pagines/file/31_Ivan_Ramos_rev.pdf
Material didàctic sobre les ratapinyades de Catalunya
Informe “Les ratapinyades de les Illes Balears: distribució, avaluació i estat sanitari de les poblacions” 
Els ratpenats de l’Estany d’Ivars i Vilasana, material didàctic
Descobreix els ratpenats http://www.ratpenats.org/


  Es farà una sessió a l’aula d’informàtica on els alumnes es repartiran en grups de 4-5 persones (per exemple, agrupar enumerant: 1, 2, 3, 4, …i tots els del mateix nombre van al mateix grup). A cada grup s’assignarà una de les qüestions anteriors i hauran de cercar informació a la xarxa per tal de respondre-la, partint de les adreces que se’ls hi ofereixen. Si troben informació a altres webs que consideren interessant, caldrà contrastar-ho amb la professora. Amb això, els alumnes hauran de preparar una breu exposició davant la resta de companys per tal que tots coneguin les respostes. Cada grup tindrà una sèrie de conceptes que haurà hagut de desenvolupar: la xarxa tròfica, els cens poblacionals, les llistes d’espècies amenaçades, ... Aquesta informació serà clau per després respondre entre tots la pregunta de si estem davant d’un animal perillós o si, per contra, té molts beneficis per nosaltres i per l’ecosistema.

Realització de la cerca, contrast o aplicació
  Durant la sessió a l’aula d’informàtica, els alumnes tindran autonomia per fer la cerca, però la professora anirà passant per cada grup per anar orientant i guiant en el procés, en cas que sigui necessari. La informació que creguin rellevant l’hauran de recollir en un únic document. Els encarregats de la pregunta relacionada amb Eivissa hauran, a més, de cercar quina és la situació actual i si hi ha algun encarregat de Medi Ambient al Consell amb qui es pugui contactar.

Selecció de dades rellevants en relació a la situació - problema de partida i comprovació de les hipòtesis inicials
  A la propera sessió, ja a l’aula, cada grup haurà de debatre quina és la informació més rellevant i elaborar la resposta que presentaran als seus companys. 

Comunicació del procés seguit i de la informació obtinguda
  Després de la comprovació i contrast, els alumnes presenten per grups a la resta de companys allò que han trobat. En especial, han trobat moltes notícies de la premsa balear.
  Així mateix, els alumnes han trobat també un pòster amb les espècies més característiques de l’illa d’Eivissa, elaborat pel Consell, i troben tot una sèrie de recomanacions per ajudar a la conservació d’aquest animal. Això és quelcom que els hi sorprèn molt, ja que la majoria desconeixien que hi hagués ratapinyades a Eivissa.


Tota la informació de la posada en comú es recull en un únic informe, que s’elabora a l’assig-natura de català i que serà la base per elaborar el tríptic al final del projecte i fer difusió del que s’ha après. Així s’aprofita per treba-llar els textos infor-matius i descriptius mitjançant eines informàtiques i prac-tiquen les noves formes d’escriptura (hipertext, inter-actives i en format multimèdia).




Ratapinyades d'Eivissa (font)




Descontextualització i teorització sobre els aprenentatges realitzats
  L’objectiu de l’experiència és donar a conèixer la vida d’aquest mamífer tan desconegut per molts i que, a més, és present a les nostres illes, amb la finalitat de prendre consciència de la importància d’aquest animal en l’equilibri de l’ecosistema i promoure estratègies que fomentin la preservació de la ratapinyada al nostre entorn. Amb la sensibilització cap aquest animal es vol també que reflexionin sobre la conservació d’altres espècies de la nostra flora i fauna.

FASE DE SÍNTESI

Integració i visió global ampliada
  Els alumnes han reflexionat sobre la importància d’aquest animal pel conjunt dels éssers vius i s’han familiaritzat amb un seguit d’eines i recursos habituals al mon de l’ecologia i de l’estudi de la flora i fauna. 
  Els alumnes conclouen que les ratapinyades no sols no són tan terrorífiques com semblaven, ni tan perilloses (de fet, veuen que només una proporció mínima de les més de mil espècies que se’n coneixen, s’alimenta de sang i poden ser portadores de malalties) sinó ben al contrari, tenen un paper clau en l’homeòstasi del nostre entorn: moltes ratapinyades s’alimenten d’insectes, el que fa d’aquest animal un efectiu insecticida beneficiós per mantenir les plagues lluny dels conreus. D’altra banda moltes espècies mengen fruites o el pol·len i nèctar d’algunes flors. Així, tenen una funció pol·linitzadora i de disseminació de llavors importantíssima. En definitiva, els alumnes conclouen que es tracta d’un animal que cal respectar i protegir. La professora els hi demana aleshores que pensin si aquesta fama “injusta” que té, no el tendran també altres animals que, en realitat, són molt beneficiosos per nosaltres.
  Per tancar el projecte, en una sessió de l’assignatura de llengua catalana, els alumnes dissenyen un tríptic per ordinador a partir d’una plantilla d’Office, on inclouen la informació més rellevant així com algunes de les imatges de ratapinyades presents a Eivissa. Aquest tríptic inclou:
  • On trobem ratapinyades?
  • Què mengen?
  • Les ratapinyades són els nostres aliats
  • Quines trobem a Eivissa?
  • Com protegir-les?
Metacognició sobre el procés i el resultat: autoavaluació
  L’alumnat revisarà aquelles notes que van prendre al inici del projecte i que reflectien les seves creences entorn aquest animal i ho compararà amb allò que ha aprés. A més, dedicaran uns minuts a reunir-se de nou amb el seu grup de treball per comentar com ha estat l’experiència en equip i si pensen que tots han treballat igual, si estan satisfets i quins aspectes millorarien. Igualment, a l’assignatura de català es farà una avaluació de com ha estat el elaborar el tríptic en conjunt i si els hi ha resultat interessant treballar amb figures conegudes com ara Dràcula o Batman. 

Estratègies de memorització
  Després de la reflexió, la professora recordarà les idees claus sobre aquest animal, recollides al tríptic i repasarà els conceptes tractats relacionats amb ecologia, ecosistemes i cura del medi.
  A l’assignatura de català es farà un repàs dels gèneres literaris vistos i es contrastaran amb aquells treballats a les unitats anteriors. 



Nombre total de sessions: 
  • Biologia i Geologia 4 sessions (incloent sessió a l’aula d’informàtica)
  • Llengua Catalana 4 sessions


martes, 1 de noviembre de 2016

Digues-me com avalues i et diré com ensenyes

  A batxillerat tenia un professor que ens dictava els seus apunts. Imagín que n'estava molt orgullós d'aquells coneixements que havia sabut cristal·litzar tan bé en una trentena de pàgines i que generosament compartia amb nosaltres, que ens dedicàvem a reproduir-ho al quadern i, posteriorment, a un examen. A la mateixa assignatura, l'any següent teníem un altre professor, més jove, que anava un pas enllà: ell també ens donava els apunts però tenia la consideració de treure-li la palla i amb una cinquena part dels fulls teníem les idees claus. De nou, però, hauríem d'abocar-les a un examen. Tot i ser bona estudiant, de tant en tant pensava... i això, per què ho he de fer?

Una bona avaluació assegura l'èxit del procés educatiu (font).


  Ens ha agradat molt escoltar na Neus Sanmartí perquè en poc més d'una hora regira, com bé acaba dient, no només l'avaluació sinó tot el plantejament educatiu: «Si no canvia l'avaluació, no canvia res, però si canviem l'avaluació, ho estarem canviant tot».

  És interessant com treu el focus dels resultats en si, per centrar-lo sobretot en dos aspectes de l'abans i el després d'aquests resultats: la planificació i l'anàlisi dels errors. Quan parlem de planificació parlem d'entendre el sentit de l'activitat, saber perquè fem això, com ens plantegem portar-ho a terme. Si no, ens podem trobar en què la meitat de la classe no hagi entès què buscàvem aprendre. És important donar valor a aquesta preparació que no es veu directament (i que avui dia no s'avalua) però que dóna qualitat als resultats finals, a l'aprenentatge. De la mateixa manera, un cop feta l'activitat és important centrar-se no només en què hem fet malament sinó en perquè ens hem equivocat i entendre el nostre propi aprenentatge. Cal preguntar-nos pels criteris de decisió. Què t'ha portat a pensar això? L'error com a motor d'aprenentatge, és una idea que també recull José Luís Castillo a "Evaluación, por qué cambiar, cómo cambiar". No només l'autoavaluació sinó també la coavaluació són eines clau per aquest anàlisi. Sovint als alumnes els hi és molt útil veure en què s'han equivocat els seus companys per reconèixer els propis errors. La idea és que les dificultats no s'identifiquen al moment que ens retornen l'examen i, sorpresa, l'hem suspès i cal anar a recuperació. Aleshores ja fem tard. I si volem que dediquin esforços a fer un bon anàlisi, reflectim aquest aprenentatge també a la qualificació final.

  Llegir a autors com Sanmartí o Zabala m'ha fet pensar en les xuletes i en el poc sentit que tenen a un sistema on avaluem les competències, on el que es busca avaluar és en realitat tot allò que no podem plasmar en una xuleta: el pensament crític, transversal, la capacitat d'aplicar a nous contextos el que hem entès i produir noves solucions. Els hi serviria als alumnes anar pel món amb el llibre de text sota el braç per resoldre els problemes quotidians? 


  
  Les experiències que descriu Sanmartí a escoles i instituts són molt inspiradores i a l'hora posen en evidència com dista de l'educació que nosaltres hem rebut. Sabrem, aleshores, aplicar-ho? M'ha resultat demolidor que, després de descriure tot allò que hauríem de fer diferent, Sanmartí digués: «finalment, caldrà inventar constantment noves maneres d'atendre tot tipus d'alumnes». És a dir, després de tot això, la feina no s'acaba. D'això se'n diu ser professors competents. Sort que en aquest camí no estem sols i que cada cop tenim més recursos al nostre abast per ser agents actius del canvi en el model educatiu.