Quin tipus de professor vull ser? (via Thinglink)
En aquesta darrera entrada de l'any hem volgut compartir amb vosaltres una petita reflexió sobre com ha canviat la idea que teníem d'aquesta professió docent i quin tipus de professor ens agradaria ser.
Joan Carles
He de dir que l'educació era un món bastant nou per a mi, tan sols el coneixia per les explicacions del meu pare, que és professor. El trobava un espai desconegut encara que tenia l'experiència d'ESO i batxillerat bastant recent. L'educació era per a mi aquell procés que tothom havia de passar per formar-se com a persona, com deia Plató amb la frase "l'objectiu de l'educació és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà. Però crec que de mica en mica sóc capaç de donar una altra volta en aquesta reflexió: al llarg de la nostra vida, les persones es donen a si mateix la responsabilitat d'adquirir els sabers i les actituds mitjançant l'aprenentatge col·lectiu. D'aquesta manera l'educació es base amb la figura dels pares i dels professors, que són aquells mentors que mitjançant les bones pràctiques faran dels petites persones adients per viure en el món actual. Però evidentment no vull fer entendre que l'educació comprèn el període entre que naixem i arribam a l'etapa adulta, ja que mai deixam d'educar-nos. Ens educam cada moment de la nostra vida, bé sigui amb la vivència d'experiències o per l'adquisició de coneixements... Però sincerament crec que tot això només ha fet que començar, ja que estam al començament del camí. Esper que de mica en mica em pugui fer una petita idea, ara que hem de començar pràctiques.
Aquest vídeo pot ser una bona manera de tancar la visió de l'educació que tenc, juntament amb la frase de J. Hoffman: "Traslladar-se fins a un edifici per veure una persona amb un guix repetir el mateix any rere any no és sinó un insult a la mateixa educació".
Casandra
Sent que encara fa massa poc que he arrancat com per fer la vista enrere! Estic totalment immersa en el màster, però potser sigui bo aturar-se un moment. De fet, immersió és una bona paraula per encetar aquesta reflexió. Tenc la sensació d'haver-me tirat a una piscina (amb aigua!) i, tot i que encara no hem fet les pràctiques, allò que hem treballat a les diferents assignatures m'ha permès ampliar moltíssim el meu vocabulari al voltant d'aquesta professió. Entenc que, com a tot, una cosa és la teoria i l'altra... Però pinzellada a pinzellada he après que tot es pot millorar i que nosaltres en som també responsables. Podem engrescar els alumnes per tal que facin propis els aprenentatges amb plantejaments com l'ABP. Podem portar l'aprenentatge fins a un veritable saber fer, però cal que anem més enllà del llibre de text. Podem donar una utilitat molt més enllà de la qualificativa a la paraula avaluació, si utilitzem l'avaluació com eina constructiva de millora. Podem treure més profit als recursos que tenim al nostre abast a través de les TIC. De fet en aquest punt m'agradaria ressaltar dues de les eines que més m'han agradat i que curiosament ja coneixia, però a través de l'assignatura les he redescobert. Una d'elles, el blog, però ara com a eina professional, com el meu eportafoli on recollir no només els meus aprenentatges sinó també eines i recursos d'interès, fins i tot amb futurs alumnes. L'altra, Twitter: d'aquesta he vist que pot ser una gran eina per estar en contacte amb altres docents i continuar aprenent dia a dia.
En definitiva, mil idees que han cisellat la meva visió original de la professió docent, l'han fet més realista, més propera però no menys motivadora, creativa i apassionant, ingredients clau que cal transmetre també als alumnes.
L'educació és un camí que mai s'acaba (font)
Me ha encantado vuestra síntesis, no podría estar más de acuerdo con muchas de las ideas y reflexiones que exponéis de manera tan simple y personal.
ResponderEliminarComo Casandra me siento aún demasiado al principio como para evaluar aún en qué punto estoy, después de la orgía conceptual, procedimental y actitudinal (Dios mío, creo que este esquema de pensar ya no me lo quito de encima...) a la cual nos han sometido los profesores del máster en Ibiza y la cual yo,y me atrevo también a afirmar que vosotros, hemos disfrutado mucho más que despreciado estas semanas. Como ella, también me empiezo a sentir cómodo con todo este nuevo vocabulario lleno de promesas que, como bien comenta, hacen mi visión más realista y cercana, pero no menos motivadora.
Y es que, al igual que Joan Carles, tenía una visión de la educación secundaria muy basada en mis propias experiencias como estudiante y en meras anécdotas y "leyendas" entorno a la docencia que circulan por la sociedad, cuyo ejemplo más claro es la frase de "ser profesor está chupado, es estar explicando el libro delante de unos adolescentes que puede que te hagan caso o no, pero allá ellos. Aaaah, y no veas qué vacaciones!!!". El cuadro que nos ha pintado este máster es muy diferente, con grandiosos retos y también (esperemos...) recompensas incalculables, un camino que para que sea exitoso, deberemos recorrer de la mano de otros docentes y profesionales del centro.
Como punto final del comentario, compartir con vosotros un ejemplo de algo que creo es la prueba de que esas recompensas de incalculable valor existen (y que espero que, como a mí, os haya ocurrido alguna vez): esa mirada de alguien a quien, mientras enseñas algo en concreto, ves que ya no te está escuchando, pero no porque desconecte de lo que le estás diciendo, sino porque él mismo está siguiendo tu propio discurso incluso por delante de lo que le explicas, con esa extraña voracidad que a veces se apodera del intelecto humano y que hemos resuelto en llamar curiosidad.
Enrique Lacambra Arrom
Gràcies per ses teves paraules, Kike! Aprofito l'inici de pràctiques d'avui per donar-te molts d'ànims!!
ResponderEliminar