Quin tipus de professor vull ser? (via Thinglink)
En aquesta darrera entrada de l'any hem volgut compartir amb vosaltres una petita reflexió sobre com ha canviat la idea que teníem d'aquesta professió docent i quin tipus de professor ens agradaria ser.
Joan Carles
He de dir que l'educació era un món bastant nou per a mi, tan sols el coneixia per les explicacions del meu pare, que és professor. El trobava un espai desconegut encara que tenia l'experiència d'ESO i batxillerat bastant recent. L'educació era per a mi aquell procés que tothom havia de passar per formar-se com a persona, com deia Plató amb la frase "l'objectiu de l'educació és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà. Però crec que de mica en mica sóc capaç de donar una altra volta en aquesta reflexió: al llarg de la nostra vida, les persones es donen a si mateix la responsabilitat d'adquirir els sabers i les actituds mitjançant l'aprenentatge col·lectiu. D'aquesta manera l'educació es base amb la figura dels pares i dels professors, que són aquells mentors que mitjançant les bones pràctiques faran dels petites persones adients per viure en el món actual. Però evidentment no vull fer entendre que l'educació comprèn el període entre que naixem i arribam a l'etapa adulta, ja que mai deixam d'educar-nos. Ens educam cada moment de la nostra vida, bé sigui amb la vivència d'experiències o per l'adquisició de coneixements... Però sincerament crec que tot això només ha fet que començar, ja que estam al començament del camí. Esper que de mica en mica em pugui fer una petita idea, ara que hem de començar pràctiques.
Aquest vídeo pot ser una bona manera de tancar la visió de l'educació que tenc, juntament amb la frase de J. Hoffman: "Traslladar-se fins a un edifici per veure una persona amb un guix repetir el mateix any rere any no és sinó un insult a la mateixa educació".
Casandra
Sent que encara fa massa poc que he arrancat com per fer la vista enrere! Estic totalment immersa en el màster, però potser sigui bo aturar-se un moment. De fet, immersió és una bona paraula per encetar aquesta reflexió. Tenc la sensació d'haver-me tirat a una piscina (amb aigua!) i, tot i que encara no hem fet les pràctiques, allò que hem treballat a les diferents assignatures m'ha permès ampliar moltíssim el meu vocabulari al voltant d'aquesta professió. Entenc que, com a tot, una cosa és la teoria i l'altra... Però pinzellada a pinzellada he après que tot es pot millorar i que nosaltres en som també responsables. Podem engrescar els alumnes per tal que facin propis els aprenentatges amb plantejaments com l'ABP. Podem portar l'aprenentatge fins a un veritable saber fer, però cal que anem més enllà del llibre de text. Podem donar una utilitat molt més enllà de la qualificativa a la paraula avaluació, si utilitzem l'avaluació com eina constructiva de millora. Podem treure més profit als recursos que tenim al nostre abast a través de les TIC. De fet en aquest punt m'agradaria ressaltar dues de les eines que més m'han agradat i que curiosament ja coneixia, però a través de l'assignatura les he redescobert. Una d'elles, el blog, però ara com a eina professional, com el meu eportafoli on recollir no només els meus aprenentatges sinó també eines i recursos d'interès, fins i tot amb futurs alumnes. L'altra, Twitter: d'aquesta he vist que pot ser una gran eina per estar en contacte amb altres docents i continuar aprenent dia a dia.
En definitiva, mil idees que han cisellat la meva visió original de la professió docent, l'han fet més realista, més propera però no menys motivadora, creativa i apassionant, ingredients clau que cal transmetre també als alumnes.
L'educació és un camí que mai s'acaba (font)
