Mostrando entradas con la etiqueta avaluació. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta avaluació. Mostrar todas las entradas

lunes, 28 de noviembre de 2016

Fem un punt i coma en aquest camí: l'aprenentatge

  Quin tipus de professor vull ser? (via Thinglink)

  En aquesta darrera entrada de l'any hem volgut compartir amb vosaltres una petita reflexió sobre com ha canviat la idea que teníem d'aquesta professió docent i quin tipus de professor ens agradaria ser.

Joan Carles

  He de dir que l'educació era un món bastant nou per a mi, tan sols el coneixia per les explicacions del meu pare, que és professor. El trobava un espai desconegut encara que tenia l'experiència d'ESO i batxillerat bastant recent. L'educació era per a mi aquell procés que tothom havia de passar per formar-se com a persona, com deia Plató amb la frase "l'objectiu de l'educació és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà. Però crec que de mica en mica sóc capaç de donar una altra volta en aquesta reflexió: al llarg de la nostra vida, les persones es donen a si mateix la responsabilitat d'adquirir els sabers i les actituds mitjançant l'aprenentatge col·lectiu. D'aquesta manera l'educació es base amb la figura dels pares i dels professors, que són aquells mentors que mitjançant les bones pràctiques faran dels petites persones adients per viure en el món actual. Però evidentment no vull fer entendre que l'educació comprèn el període entre que naixem i arribam a l'etapa adulta, ja que mai deixam d'educar-nos. Ens educam cada moment de la nostra vida, bé sigui amb la vivència d'experiències o per l'adquisició de coneixements... Però sincerament crec que tot això només ha fet que començar, ja que estam al començament del camí. Esper que de mica en mica em pugui fer una petita idea, ara que hem de començar pràctiques.


  Aquest vídeo pot ser una bona manera de tancar la visió de l'educació que tenc, juntament amb la frase de J. Hoffman: "Traslladar-se fins a un edifici per veure una persona amb un guix repetir el mateix any rere any no és sinó un insult a la mateixa educació".

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el

   
Casandra

  Sent que encara fa massa poc que he arrancat com per fer la vista enrere! Estic totalment immersa en el màster, però potser sigui bo aturar-se un moment. De fet, immersió és una bona paraula per encetar aquesta reflexió. Tenc la sensació d'haver-me tirat a una piscina (amb aigua!) i, tot i que encara no hem fet les pràctiques, allò que hem treballat a les diferents assignatures m'ha permès ampliar moltíssim el meu vocabulari al voltant d'aquesta professió. Entenc que, com a tot, una cosa és la teoria i l'altra... Però pinzellada a pinzellada he après que tot es pot millorar i que nosaltres en som també responsables. Podem engrescar els alumnes per tal que facin propis els aprenentatges amb plantejaments com l'ABP. Podem portar l'aprenentatge fins a un veritable saber fer, però cal que anem més enllà del llibre de text. Podem donar una utilitat molt més enllà de la qualificativa a la paraula avaluació, si utilitzem l'avaluació com eina constructiva de millora. Podem treure més profit als recursos que tenim al nostre abast a través de les TIC. De fet en aquest punt m'agradaria ressaltar dues de les eines que més m'han agradat i que curiosament ja coneixia, però a través de l'assignatura les he redescobert. Una d'elles, el blog, però ara com a eina professional, com el meu eportafoli on recollir no només els meus aprenentatges sinó també eines i recursos d'interès, fins i tot amb futurs alumnes. L'altra, Twitter: d'aquesta he vist que pot ser una gran eina per estar en contacte amb altres docents i continuar aprenent dia a dia. 
  En definitiva, mil idees que han cisellat la meva visió original de la professió docent, l'han fet més realista, més propera però no menys motivadora, creativa i apassionant, ingredients clau que cal transmetre també als alumnes.


L'educació és un camí que mai s'acaba (font)

martes, 1 de noviembre de 2016

Digues-me com avalues i et diré com ensenyes

  A batxillerat tenia un professor que ens dictava els seus apunts. Imagín que n'estava molt orgullós d'aquells coneixements que havia sabut cristal·litzar tan bé en una trentena de pàgines i que generosament compartia amb nosaltres, que ens dedicàvem a reproduir-ho al quadern i, posteriorment, a un examen. A la mateixa assignatura, l'any següent teníem un altre professor, més jove, que anava un pas enllà: ell també ens donava els apunts però tenia la consideració de treure-li la palla i amb una cinquena part dels fulls teníem les idees claus. De nou, però, hauríem d'abocar-les a un examen. Tot i ser bona estudiant, de tant en tant pensava... i això, per què ho he de fer?

Una bona avaluació assegura l'èxit del procés educatiu (font).


  Ens ha agradat molt escoltar na Neus Sanmartí perquè en poc més d'una hora regira, com bé acaba dient, no només l'avaluació sinó tot el plantejament educatiu: «Si no canvia l'avaluació, no canvia res, però si canviem l'avaluació, ho estarem canviant tot».

  És interessant com treu el focus dels resultats en si, per centrar-lo sobretot en dos aspectes de l'abans i el després d'aquests resultats: la planificació i l'anàlisi dels errors. Quan parlem de planificació parlem d'entendre el sentit de l'activitat, saber perquè fem això, com ens plantegem portar-ho a terme. Si no, ens podem trobar en què la meitat de la classe no hagi entès què buscàvem aprendre. És important donar valor a aquesta preparació que no es veu directament (i que avui dia no s'avalua) però que dóna qualitat als resultats finals, a l'aprenentatge. De la mateixa manera, un cop feta l'activitat és important centrar-se no només en què hem fet malament sinó en perquè ens hem equivocat i entendre el nostre propi aprenentatge. Cal preguntar-nos pels criteris de decisió. Què t'ha portat a pensar això? L'error com a motor d'aprenentatge, és una idea que també recull José Luís Castillo a "Evaluación, por qué cambiar, cómo cambiar". No només l'autoavaluació sinó també la coavaluació són eines clau per aquest anàlisi. Sovint als alumnes els hi és molt útil veure en què s'han equivocat els seus companys per reconèixer els propis errors. La idea és que les dificultats no s'identifiquen al moment que ens retornen l'examen i, sorpresa, l'hem suspès i cal anar a recuperació. Aleshores ja fem tard. I si volem que dediquin esforços a fer un bon anàlisi, reflectim aquest aprenentatge també a la qualificació final.

  Llegir a autors com Sanmartí o Zabala m'ha fet pensar en les xuletes i en el poc sentit que tenen a un sistema on avaluem les competències, on el que es busca avaluar és en realitat tot allò que no podem plasmar en una xuleta: el pensament crític, transversal, la capacitat d'aplicar a nous contextos el que hem entès i produir noves solucions. Els hi serviria als alumnes anar pel món amb el llibre de text sota el braç per resoldre els problemes quotidians? 


  
  Les experiències que descriu Sanmartí a escoles i instituts són molt inspiradores i a l'hora posen en evidència com dista de l'educació que nosaltres hem rebut. Sabrem, aleshores, aplicar-ho? M'ha resultat demolidor que, després de descriure tot allò que hauríem de fer diferent, Sanmartí digués: «finalment, caldrà inventar constantment noves maneres d'atendre tot tipus d'alumnes». És a dir, després de tot això, la feina no s'acaba. D'això se'n diu ser professors competents. Sort que en aquest camí no estem sols i que cada cop tenim més recursos al nostre abast per ser agents actius del canvi en el model educatiu.