PREGUNTA: La ratapinyada, amenaça o amenaçada?
NIVELL EDUCATIU: 3r d’ESO
ÀREES: Biologia i Geologia, Llengua Catalana
Objectiu competencial: Analitzar les característiques principals de la ratapinyada i de la seva situació actual per determinar si són certs els mites i creences populars entorn d’aquest animal “perillós” o si bé, per contra, som nosaltres l’amenaça. Prendre consciència de la importància d’aquest ésser viu, tant per l’humà com per l’ecosistema en general.
Mètode: Es plantegen una sèrie de preguntes que s’inicien amb el coneixement popular que es té d’aquest animal, per posteriorment analitzar dades de població, informes científics, estudiar els seus costums i cercar també si es tracta d’un animal present a la nostra illa. S’utilitzaran tota una sèrie de recursos en paper (fragments de novel·la, còmic, etc.) i en línia (informes d’ecologia, notícies, vídeos, eines per dissenyar el tríptic, etc.) per determinar si estem davant d’un animal que cal tèmer o bé protegir.
FASE INICIAL
Establiment dels objectius
La professora de Biologia i Geologia proposarà l’alumnat indagar què hi ha de cert en la idea tan negativa que sovint trobem al voltant de les ratapinyades, així com identificar què han fet les ratapinyades per a nosaltres i quina rellevància tenen al nostre entorn més proper. A més, compartirà amb els alumnes els aprenentatges que tindran oportunitat de realitzar en les diferents matèries, en especial a l’assignatura de Llengua Catalana, a través de l’estudi de diferents gèneres literaris relacionats amb la temàtica de les ratapinyades (còmic, novel·la, notícia), i el perquè de la ratapinyada com a figura heràldica a molts blasons de l’antiga Corona d’Aragó. Així mateix es descriuran els criteris d’avaluació.
Presentació motivadora de la situació en la seva complexitat
La professora aprofita que ens trobem a la tardor i que s’apropa Halloween per mostrar en un PowerPoint imatges relacionades amb aquesta festa: Carabasses, aranyes, esquelets, ...i ratapinyades. Els hi demana perquè pensen que la ratapinyada és un animal aterridor, que ens ha de fer por o fàstic, com les aranyes o els zombis. Tot plegat és una bona excusa per fer-los canviar la concepció que tenen sobre aquest animal.
Revisió dels coneixements previs
Què sabem de les ratapinyades? Què mengen? Ens poden transmetre malalties? Són perillosos per nosaltres? Què hi ha de cert a Dràcula? I a Batman? Són beneficiosos? Estan en perill d’extinció? Heu vist algun documental sobre ratapinyades? La professora enceta una conversa amb els alumnes i els hi va demanant aquells coneixements previs que tinguin, apuntant a la pissarra les idees que sorgeixen. Els alumnes les escriuen al quadern per després contrastar aquestes idees inicials amb allò que averiguaran després de tota la feina.
Veritat o mentida? Fitxa d'inspiració (
font)
A Llengua Catalana, el professor els hi mostra un còmic de Batman i una novel·la de Dràcula, de Bram Stoker, i els hi demana als alumnes què tenen en comú ambdues obres, si les coneixen i si ells ho relacionen amb les ratapinyades. Així podrà identificar quant saben els alumnes dels diferents gèneres literaris. A partir d’aquí el professor de català introduirà temes previs com la figura de Vlad III (personatge amb el qual es va inspirar Sotker per crear Dràcula), la visió del ratpenat en les diferents cultures o les llegendes que hi ha sobre ell.
Identificació i explicació dels diferents problemes o qüestions que planteja la situació
Per incentivar la seva curiositat, la professora els hi dóna algunes xifres interessants al voltant de la ratapinyada:
- Sabeu que gràcies a les ratapinyades tenim molts dels fruits que mengem?
- Sabeu que veuen a través de les orelles?
- I que una sola ratapinyada pot arribar a menjar 2000 mosquits en una nit?
Després del debat inicial i de donar aquestes idees, els alumnes se’n temeran que possiblement no coneixen tant de les ratapinyades com pensaven. També veuen que al seu voltant es pensa que són animals perillosos i que seria interessant conèixer-los més.
Delimitació de l’objecte d’estudi (i concreció del producte final, quan procedeixi)
La professora els hi proposa fer una recerca sobre les ratapinyades per tal de resoldre el problema plantejat. Amb tota la informació que trobin hauran de ser capaços de respondre a la pregunta inicial: són una amenaça? Aquesta cerca anirà guiada a partir d’una sèrie de qüestions que permetran conèixer com són de veritat aquests animals. Amb el que es reculli, es dissenyarà un tríptic entre tots, que es repartirà a altres classes i a la família. Per dur-ho a terme, el grup responsable de la resolució de cada problema-qüestió redactarà el petit text resum que anirà al tríptic. Un membre de cadascun dels grups formarà un equip de disseny que posarà tot en comú al tríptic final. D’aquest s’imprimiran còpies al centre per repartir i també se’n farà difusió via correu electrònic.
El professor de català els hi proposarà aprofitar la ratapinyada com a fil conductor per veure diversos gèneres literaris, al mateix temps que podran debatre sobre la figura que d’aquest animal es fa en cadascuna de les obres: un heroi?, un malvat? A més, hauran d’esbrinar perquè algunes ciutats, com ara la Ciutat de Palma o València tenen una ratapinyada al seu escut. Es tractarà de veure com apareix la ratapinyada la història de la literatura. A més, serà a les sessions de català on es farà el disseny i l’elaboració final del tríptic. Faran una cerca a Google per veure diferents propostes de tríptics, per tal d’inspirar-se i agafar idees.
Fragment d’un dels textos (elaborat pel professor de català) que es treballen a l’assignatura de català i en el qual es parla de la figura de la ratapinyada a la literatura i cultura popular:
La figura del ratpenat es relaciona indubtablement amb la del vampir, ja que segons la creença popular, un vampir té la capacitat de convertir-se en ratpenat. Però això no deixa de ser una transgiversació d’ambdues figures a causa de la literatura. En realitat, un vampir no deixa de ser un personatge creat en les diferents cultures d’arreu del món com a model per evitar la mort i així arribar a la immortalitat, somni de moltes persones. Al llarg de la història la figura d’ambdós s’ha anat mitificant i negativitzant, menys a la Xina. En aquest indret, el conjunt de cinc ratapinyades són símbols de salut, riquesa, llarga vida, bona sort i tranquil·litat. A Europa, en canvi, a Les Metamorfosis d’Ovidi, es relaciona a la conversió de ratapinyades amb els càstigs. A més, segur que tothom pot visualitzar unes ales de ratpenat a la figura de Satanàs, figura que en les principals religions representa el mal absolut.
No va ser fins el 1987 que va sorgir la novel·la de por Dràcula (Bram Stoker) ambientada amb un personatge real del segle XV, Vlad III. Segons conta la història de Vlad, passava les estones lliures empalant als delinqüents -i no delinqüents- per mostrar exemple de la seva severitat. Bram Stoker ho va aprofitar per rebifar la llegenda que envoltava aquest personatge, atribuïnt-li fets poc provats, com el de beure’s la sang dels presoners que empalava mentre encara agonitzaven fins a la mort. Això es va relacionar amb dues coses: per una banda, el fet que Dràcula convertia en vampirs a aquells qui mossegava i després, que hi havia l’existència d’algunes races de ratapinyades que xuclaven la sang a altres animals, transmetent-los malalties. Es va aconseguir relacionar un personatge inventat amb animals reals i existents per donar més credibilitat a la història. Per això no és estrany observar ratapinyades que envolten als vampirs dins les mostres existents. Que els dos tenguin un aspecte lleig i estrambòtic o que siguin considerats fotosensibles són factors que alimenten la seva semblança i relació.
Però evidentment no sempre es lliguen els ratapinyades de manera negativa. Si vos fixau, l’escut de Palma o de València porten una ratapinyada. Conta la llegenda que el rei En Jaume I i les seves tropes passaven la nit davant les muralles de la ciutat de València, controlada pels musulmans. Les tropes morisques, aprofitant la deixadesa dels guàrdies cristians que vigilaven el campament, varen decidir tendir-los una emboscada. Al començament de l’atac, una ratapinyada es va assustar i va començar a xisclar, despertant el Rei i els seus homes. Gràcies a això, els cristians varen rebutjar l’emboscada i pogueren conquerir la ciutat. Per això, diu la llegenda, el rei En Jaume I va posar la figura d’una ratapinyada per sobre de la corona reial com a màxima distinció.
Escuts de les ciutats de Palma i València
FASE DE DESENVOLUPAMENT
Presentació de les preguntes inicials i elaboració d’hipòtesis
A classe es visualitza un fragment de la sèrie “Aquí la tierra”, presentat per Luís Miguel Domínguez (RTVE, 4/12/15) del qual es deriven una sèrie de preguntes-problema sobre els quals els grups hauran de treballar.
(1) A banda de mosquits, què més poden menjar les ratapinyades? Hi ha ratapinyades que xuclen la sang?
(2) Les ratapinyades només viuen a les coves?
(3) Hi ha ratapinyades a Eivissa?
(4) Quines amenaces té la ratapinyada?
(5) Com podem contribuir la seva conservació?
Definició de les estratègies de recerca, contrast o aplicació per resoldre les qüestions anteriors
Per grups i a partir d’una sèrie de recursos físics i en línia, els alumnes hauran de fer una cerca per respondre als problemes plantejats. Cada qüestió planteja diferents anàlisis i dificultats. Per exemple, a la qüestió 4, els alumnes hauran de familiaritzar-se amb gràfics de cens de població, per tenir dades objectives sobre l’evolució de diferents espècies de ratapinyades.
Recursos:
Material didàctic sobre les ratapinyades de Catalunya
Informe “Les ratapinyades de les Illes Balears: distribució, avaluació i estat sanitari de les poblacions”
Els ratpenats de l’Estany d’Ivars i Vilasana, material didàctic
Es farà una sessió a l’aula d’informàtica on els alumnes es repartiran en grups de 4-5 persones (per exemple, agrupar enumerant: 1, 2, 3, 4, …i tots els del mateix nombre van al mateix grup). A cada grup s’assignarà una de les qüestions anteriors i hauran de cercar informació a la xarxa per tal de respondre-la, partint de les adreces que se’ls hi ofereixen. Si troben informació a altres webs que consideren interessant, caldrà contrastar-ho amb la professora. Amb això, els alumnes hauran de preparar una breu exposició davant la resta de companys per tal que tots coneguin les respostes. Cada grup tindrà una sèrie de conceptes que haurà hagut de desenvolupar: la xarxa tròfica, els cens poblacionals, les llistes d’espècies amenaçades, ... Aquesta informació serà clau per després respondre entre tots la pregunta de si estem davant d’un animal perillós o si, per contra, té molts beneficis per nosaltres i per l’ecosistema.
Realització de la cerca, contrast o aplicació
Durant la sessió a l’aula d’informàtica, els alumnes tindran autonomia per fer la cerca, però la professora anirà passant per cada grup per anar orientant i guiant en el procés, en cas que sigui necessari. La informació que creguin rellevant l’hauran de recollir en un únic document. Els encarregats de la pregunta relacionada amb Eivissa hauran, a més, de cercar quina és la situació actual i si hi ha algun encarregat de Medi Ambient al Consell amb qui es pugui contactar.
Selecció de dades rellevants en relació a la situació - problema de partida i comprovació de les hipòtesis inicials
A la propera sessió, ja a l’aula, cada grup haurà de debatre quina és la informació més rellevant i elaborar la resposta que presentaran als seus companys.
Comunicació del procés seguit i de la informació obtinguda
Després de la comprovació i contrast, els alumnes presenten per grups a la resta de companys allò que han trobat. En especial, han trobat moltes notícies de la premsa balear.
Així mateix, els alumnes han trobat també un pòster amb les espècies més característiques de l’illa d’Eivissa, elaborat pel Consell, i troben tot una sèrie de recomanacions per ajudar a la conservació d’aquest animal. Això és quelcom que els hi sorprèn molt, ja que la majoria desconeixien que hi hagués ratapinyades a Eivissa.
Tota la informació de la posada en comú es recull en un únic informe, que s’elabora a l’assig-natura de català i que serà la base per elaborar el tríptic al final del projecte i fer difusió del que s’ha après. Així s’aprofita per treba-llar els textos infor-matius i descriptius mitjançant eines informàtiques i prac-tiquen les noves formes d’escriptura (hipertext, inter-actives i en format multimèdia).
Ratapinyades d'Eivissa (
font)
Descontextualització i teorització sobre els aprenentatges realitzats
L’objectiu de l’experiència és donar a conèixer la vida d’aquest mamífer tan desconegut per molts i que, a més, és present a les nostres illes, amb la finalitat de prendre consciència de la importància d’aquest animal en l’equilibri de l’ecosistema i promoure estratègies que fomentin la preservació de la ratapinyada al nostre entorn. Amb la sensibilització cap aquest animal es vol també que reflexionin sobre la conservació d’altres espècies de la nostra flora i fauna.
FASE DE SÍNTESI
Integració i visió global ampliada
Els alumnes han reflexionat sobre la importància d’aquest animal pel conjunt dels éssers vius i s’han familiaritzat amb un seguit d’eines i recursos habituals al mon de l’ecologia i de l’estudi de la flora i fauna.
Els alumnes conclouen que les ratapinyades no sols no són tan terrorífiques com semblaven, ni tan perilloses (de fet, veuen que només una proporció mínima de les més de mil espècies que se’n coneixen, s’alimenta de sang i poden ser portadores de malalties) sinó ben al contrari, tenen un paper clau en l’homeòstasi del nostre entorn: moltes ratapinyades s’alimenten d’insectes, el que fa d’aquest animal un efectiu insecticida beneficiós per mantenir les plagues lluny dels conreus. D’altra banda moltes espècies mengen fruites o el pol·len i nèctar d’algunes flors. Així, tenen una funció pol·linitzadora i de disseminació de llavors importantíssima. En definitiva, els alumnes conclouen que es tracta d’un animal que cal respectar i protegir. La professora els hi demana aleshores que pensin si aquesta fama “injusta” que té, no el tendran també altres animals que, en realitat, són molt beneficiosos per nosaltres.
Per tancar el projecte, en una sessió de l’assignatura de llengua catalana, els alumnes dissenyen un tríptic per ordinador a partir d’una plantilla d’Office, on inclouen la informació més rellevant així com algunes de les imatges de ratapinyades presents a Eivissa. Aquest tríptic inclou:
- On trobem ratapinyades?
- Què mengen?
- Les ratapinyades són els nostres aliats
- Quines trobem a Eivissa?
- Com protegir-les?
Metacognició sobre el procés i el resultat: autoavaluació
L’alumnat revisarà aquelles notes que van prendre al inici del projecte i que reflectien les seves creences entorn aquest animal i ho compararà amb allò que ha aprés. A més, dedicaran uns minuts a reunir-se de nou amb el seu grup de treball per comentar com ha estat l’experiència en equip i si pensen que tots han treballat igual, si estan satisfets i quins aspectes millorarien. Igualment, a l’assignatura de català es farà una avaluació de com ha estat el elaborar el tríptic en conjunt i si els hi ha resultat interessant treballar amb figures conegudes com ara Dràcula o Batman.
Estratègies de memorització
Després de la reflexió, la professora recordarà les idees claus sobre aquest animal, recollides al tríptic i repasarà els conceptes tractats relacionats amb ecologia, ecosistemes i cura del medi.
A l’assignatura de català es farà un repàs dels gèneres literaris vistos i es contrastaran amb aquells treballats a les unitats anteriors.
Nombre total de sessions:
- Biologia i Geologia 4 sessions (incloent sessió a l’aula d’informàtica)
- Llengua Catalana 4 sessions
Quin tipus de professor vull ser? (via Thinglink)
