lunes, 28 de noviembre de 2016

Fem un punt i coma en aquest camí: l'aprenentatge

  Quin tipus de professor vull ser? (via Thinglink)

  En aquesta darrera entrada de l'any hem volgut compartir amb vosaltres una petita reflexió sobre com ha canviat la idea que teníem d'aquesta professió docent i quin tipus de professor ens agradaria ser.

Joan Carles

  He de dir que l'educació era un món bastant nou per a mi, tan sols el coneixia per les explicacions del meu pare, que és professor. El trobava un espai desconegut encara que tenia l'experiència d'ESO i batxillerat bastant recent. L'educació era per a mi aquell procés que tothom havia de passar per formar-se com a persona, com deia Plató amb la frase "l'objectiu de l'educació és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà. Però crec que de mica en mica sóc capaç de donar una altra volta en aquesta reflexió: al llarg de la nostra vida, les persones es donen a si mateix la responsabilitat d'adquirir els sabers i les actituds mitjançant l'aprenentatge col·lectiu. D'aquesta manera l'educació es base amb la figura dels pares i dels professors, que són aquells mentors que mitjançant les bones pràctiques faran dels petites persones adients per viure en el món actual. Però evidentment no vull fer entendre que l'educació comprèn el període entre que naixem i arribam a l'etapa adulta, ja que mai deixam d'educar-nos. Ens educam cada moment de la nostra vida, bé sigui amb la vivència d'experiències o per l'adquisició de coneixements... Però sincerament crec que tot això només ha fet que començar, ja que estam al començament del camí. Esper que de mica en mica em pugui fer una petita idea, ara que hem de començar pràctiques.


  Aquest vídeo pot ser una bona manera de tancar la visió de l'educació que tenc, juntament amb la frase de J. Hoffman: "Traslladar-se fins a un edifici per veure una persona amb un guix repetir el mateix any rere any no és sinó un insult a la mateixa educació".

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el

   
Casandra

  Sent que encara fa massa poc que he arrancat com per fer la vista enrere! Estic totalment immersa en el màster, però potser sigui bo aturar-se un moment. De fet, immersió és una bona paraula per encetar aquesta reflexió. Tenc la sensació d'haver-me tirat a una piscina (amb aigua!) i, tot i que encara no hem fet les pràctiques, allò que hem treballat a les diferents assignatures m'ha permès ampliar moltíssim el meu vocabulari al voltant d'aquesta professió. Entenc que, com a tot, una cosa és la teoria i l'altra... Però pinzellada a pinzellada he après que tot es pot millorar i que nosaltres en som també responsables. Podem engrescar els alumnes per tal que facin propis els aprenentatges amb plantejaments com l'ABP. Podem portar l'aprenentatge fins a un veritable saber fer, però cal que anem més enllà del llibre de text. Podem donar una utilitat molt més enllà de la qualificativa a la paraula avaluació, si utilitzem l'avaluació com eina constructiva de millora. Podem treure més profit als recursos que tenim al nostre abast a través de les TIC. De fet en aquest punt m'agradaria ressaltar dues de les eines que més m'han agradat i que curiosament ja coneixia, però a través de l'assignatura les he redescobert. Una d'elles, el blog, però ara com a eina professional, com el meu eportafoli on recollir no només els meus aprenentatges sinó també eines i recursos d'interès, fins i tot amb futurs alumnes. L'altra, Twitter: d'aquesta he vist que pot ser una gran eina per estar en contacte amb altres docents i continuar aprenent dia a dia. 
  En definitiva, mil idees que han cisellat la meva visió original de la professió docent, l'han fet més realista, més propera però no menys motivadora, creativa i apassionant, ingredients clau que cal transmetre també als alumnes.


L'educació és un camí que mai s'acaba (font)

martes, 22 de noviembre de 2016

Ensenyem d'una altra manera

   Vivim a un món cada vegada més complex. La globalització canvia el significat de competitivitat; la política i el mercat prenen rumbs sorprenents i impredictibles; la tecnologia avança més aviat del que podem asumir. A més, tenim a dalt l’ombra d’un canvi climàtic que ens amenaça. Què ens espera? Com preparar els al·lots d’avui per ser els adults de demà?
   El que ja intuïm és que qualsevol sigui la professió, aquesta requerirà el domini d’unes habilitats i aptituds que van més enllà de l’objecte d’estudi de cap disciplina escolar actual. L’agrupació tradicional dels continguts al voltant de les disciplines convencionals no pot donar resposta al desenvolupament de competències per la vida si no repensem el seu plantejament (ens val una redacció, un capítol del llibre de text, per aprendre a ser solidaris, empàtics o crítics ..?). Cal reformular-les, per tal que incloguin el màxim de components interdisciplinaris i metadisciplinaris, aquells que van més enllà del llibre de text i que sovint queden fora de les avaluacions. S’ha comprovat que mentre no es puguin avaluar, palpar amb les mans, quantificar… no se’ls hi donarà la importància, el temps i l’espai necessaris per al seu desenvolupament. Però afegir una nova assignatura “l’assignatura de components inter/meta disciplinaris” quasi és anar en contra de la pròpia idea d’aquests components, que no poden entendre’s com quelcom estancat i compartimentat en sessions de 55 minuts dos dies per setmana. Per tal que sigui veritable la interiorització d’aquests components, cal que s’infiltrin al llarg de tota la vida escolar, de totes les assignatures, desdibuixant els límits de cada disciplina a l’igual que succeeix a la vida real. Tal volta un plantejament en àmbits, com passa a adaptacions com PMAR sigui, en aquest sentit, més encertat que la compartimentació en tantes assignatures tancades?

   Abans de començar el blog no ens imaginàvem les dimensions que la paraula ensenyar tenia. Com qui s’endinsa en qualsevol gran ciència, aquesta té infinits matisos. Hem vist que la classe magistral i els mètodes que se’n deriven d’ella poden ser útils i serveixen per a les competències de caràcter més acadèmic, però obliden molts altres coneixements i habilitats tant o més necessaris per desenvolupar-se com individu dins d’aquesta societat canviant. Un primer (gran) pas per canviar això és canviar la metodologia. S’han desenvolupat moltes alternatives a la classe magistral, basades en seqüències didàctiques que poden prendre múltiples formes (descobriment, projectes, casos reals, …) però que totes tenen en comú una sèrie de passos per garantir que l’alumne és l’agent actiu protagonista del seu aprenentatge. 

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el
  
   Experimentar en primera persona l’elaboració d’una seqüència didàctica ens ha agradat, en ha permès entendre millor les implicacions que això té. Hem patit nosaltres mateixos el canvi de fer una classe magistral sobre seqüències didàctiques a l’experimentació i realització d’una d’elles. Sens dubte, comporten una major preparació per part del docent, una tasca, a més, que no pot fer de manera aïllada o únicament amb el seu departament, sinó en col·laboració amb la resta de l’equip educatiu. Una de les majors dificultats que hem trobat ha estat pensar “la gran pregunta”. Ens han ensenyat a donar grans (o més bé llargues) respostes, però no a fer grans preguntes. I al igual que al món de la recerca, el més important és la pregunta. Cal que ensenyem els nostres alumnes a fer-se preguntes, a ser curiosos, i que els guiem en la cerca de solucions. Les respostes vindran soles i l’aprenentatge estarà garantit. 

L'aula que volem (font)

   Aquestes estones compartides reflexionant al voltant de l'aprenentatge ens han obert la mirada. Personalment desconeixiem tantes noves eines, tantes idees! Ara que sabem d’on venim, què ve de sèrie a la nostra motxilla, hem de preparar-nos el mapa de ruta per saber cap on anem: Hem entés la necessitat d'incorporar aquest nou ventall de metodologies i de flexibilitzar temps i espai a l’aula. Cal que despertem la curiositat en els nostres alumnes, igual que la nostra, i els ensenyem què junts podem aprendre i trobar solucions.

Seqüència d'activitats - Ratapinyades, amenaça o amenaçada?


PREGUNTA: La ratapinyada, amenaça o amenaçada?

NIVELL EDUCATIU: 3r d’ESO
ÀREES: Biologia i Geologia, Llengua Catalana


  Objectiu competencial: Analitzar les característiques principals de la ratapinyada i de la seva situació actual per determinar si són certs els mites i creences populars entorn d’aquest animal “perillós” o si bé, per contra, som nosaltres l’amenaça. Prendre consciència de la importància d’aquest ésser viu, tant per l’humà com per l’ecosistema en general.

  Mètode: Es plantegen una sèrie de preguntes que s’inicien amb el coneixement popular que es té d’aquest animal, per posteriorment analitzar dades de població, informes científics, estudiar els seus costums i cercar també si es tracta d’un animal present a la nostra illa. S’utilitzaran tota una sèrie de recursos en paper (fragments de novel·la, còmic, etc.) i en línia (informes d’ecologia, notícies, vídeos, eines per dissenyar el tríptic, etc.) per determinar si estem davant d’un animal que cal tèmer o bé protegir.

FASE INICIAL

Establiment dels objectius
  La professora de Biologia i Geologia proposarà l’alumnat indagar què hi ha de cert en la idea tan negativa que sovint trobem al voltant de les ratapinyades, així com identificar què han fet les ratapinyades per a nosaltres i quina rellevància tenen al nostre entorn més proper. A més, compartirà amb els alumnes els aprenentatges que tindran oportunitat de realitzar en les diferents matèries, en especial a l’assignatura de Llengua Catalana, a través de l’estudi de diferents gèneres literaris relacionats amb la temàtica de les ratapinyades (còmic, novel·la, notícia), i el perquè de la ratapinyada com a figura heràldica a molts blasons de l’antiga Corona d’Aragó. Així mateix es descriuran els criteris d’avaluació.

Presentació motivadora de la situació en la seva complexitat
  La professora aprofita que ens trobem a la tardor i que s’apropa Halloween per mostrar en un PowerPoint imatges relacionades amb aquesta festa: Carabasses, aranyes, esquelets, ...i ratapinyades. Els hi demana perquè pensen que la ratapinyada és un animal aterridor, que ens ha de fer por o fàstic, com les aranyes o els zombis. Tot plegat és una bona excusa per fer-los canviar la concepció que tenen sobre aquest animal.

Revisió dels coneixements previs
  Què sabem de les ratapinyades? Què mengen? Ens poden transmetre malalties? Són perillosos per nosaltres? Què hi ha de cert a Dràcula? I a Batman? Són beneficiosos? Estan en perill d’extinció? Heu vist algun documental sobre ratapinyades? La professora enceta una conversa amb els alumnes i els hi va demanant aquells coneixements previs que tinguin, apuntant a la pissarra les idees que sorgeixen. Els alumnes les escriuen al quadern per després contrastar aquestes idees inicials amb allò que averiguaran després de tota la feina.

Veritat o mentida? Fitxa d'inspiració (font)

  A Llengua Catalana, el professor els hi mostra un còmic de Batman i una novel·la de Dràcula, de Bram Stoker, i els hi demana als alumnes què tenen en comú ambdues obres, si les coneixen i si ells ho relacionen amb les ratapinyades. Així podrà identificar quant saben els alumnes dels diferents gèneres literaris. A partir d’aquí el professor de català introduirà temes previs com la figura de Vlad III (personatge amb el qual es va inspirar Sotker per crear Dràcula), la visió del ratpenat en les diferents cultures o les llegendes que hi ha sobre ell.
Batman (font)

Identificació i explicació dels diferents problemes o qüestions que planteja la situació
  Per incentivar la seva curiositat, la professora els hi dóna algunes xifres interessants al voltant de la ratapinyada: 
  • Sabeu que gràcies a les ratapinyades tenim molts dels fruits que mengem?
  • Sabeu que veuen a través de les orelles? 
  • I que una sola ratapinyada pot arribar a menjar 2000 mosquits en una nit?

  Després del debat inicial i de donar aquestes idees, els alumnes se’n temeran que possiblement no coneixen tant de les ratapinyades com pensaven. També veuen que al seu voltant es pensa que són animals perillosos i que seria interessant conèixer-los més.

Delimitació de l’objecte d’estudi (i concreció del producte final, quan procedeixi)
  La professora els hi proposa fer una recerca sobre les ratapinyades per tal de resoldre el problema plantejat. Amb tota la informació que trobin hauran de ser capaços de respondre a la pregunta inicial: són una amenaça? Aquesta cerca anirà guiada a partir d’una sèrie de qüestions que permetran conèixer com són de veritat aquests animals. Amb el que es reculli, es dissenyarà un tríptic entre tots, que es repartirà a altres classes i a la família. Per dur-ho a terme, el grup responsable de la resolució de cada problema-qüestió redactarà el petit text resum que anirà al tríptic. Un membre de cadascun dels grups formarà un equip de disseny que posarà tot en comú al tríptic final. D’aquest s’imprimiran còpies al centre per repartir i també se’n farà difusió via correu electrònic. 

  El professor de català els hi proposarà aprofitar la ratapinyada com a fil conductor per veure diversos gèneres literaris, al mateix temps que podran debatre sobre la figura que d’aquest animal es fa en cadascuna de les obres: un heroi?, un malvat? A més, hauran d’esbrinar perquè algunes ciutats, com ara la Ciutat de Palma o València tenen una ratapinyada al seu escut. Es tractarà de veure com apareix la ratapinyada la història de la literatura. A més, serà a les sessions de català on es farà el disseny i l’elaboració final del tríptic. Faran una cerca a Google per veure diferents propostes de tríptics, per tal d’inspirar-se i agafar idees. 

  Fragment d’un dels textos (elaborat pel professor de català) que es treballen a l’assignatura de català i en el qual es parla de la figura de la ratapinyada a la literatura i cultura popular:

  La figura del ratpenat es relaciona indubtablement amb la del vampir, ja que segons la creença popular, un vampir té la capacitat de convertir-se en ratpenat. Però això no deixa de ser una transgiversació d’ambdues figures a causa de la literatura. En realitat, un vampir no deixa de ser un personatge creat en les diferents cultures d’arreu del món com a model per evitar la mort i així arribar a la immortalitat, somni de moltes persones. Al llarg de la història la figura d’ambdós s’ha anat mitificant i negativitzant, menys a la Xina. En aquest indret, el conjunt de cinc ratapinyades són símbols de salut, riquesa, llarga vida, bona sort i tranquil·litat. A Europa, en canvi, a Les Metamorfosis d’Ovidi, es relaciona a la conversió de ratapinyades amb els càstigs. A més, segur que tothom pot visualitzar unes ales de ratpenat a la figura de Satanàs, figura que en les principals religions representa el mal absolut.
  No va ser fins el 1987 que va sorgir la novel·la de por Dràcula (Bram Stoker) ambientada amb un personatge real del segle XV, Vlad III. Segons conta la història de Vlad,  passava les estones lliures empalant als delinqüents -i no delinqüents- per mostrar exemple de la seva severitat. Bram Stoker ho va aprofitar per rebifar la llegenda que envoltava aquest personatge, atribuïnt-li fets poc provats, com el de beure’s la sang dels presoners que empalava mentre encara agonitzaven fins a la mort. Això es va relacionar amb dues coses: per una banda, el fet que Dràcula convertia en vampirs a aquells qui mossegava i després, que hi havia l’existència d’algunes races de ratapinyades que xuclaven la sang a altres animals, transmetent-los malalties. Es va aconseguir relacionar un personatge inventat amb animals reals i existents per donar més credibilitat a la història. Per això no és estrany observar ratapinyades que envolten als vampirs dins les mostres existents. Que els dos tenguin un aspecte lleig i estrambòtic o que siguin considerats fotosensibles són factors que alimenten la seva semblança i relació.
  Però evidentment no sempre es lliguen els ratapinyades de manera negativa. Si vos fixau, l’escut de Palma o de València porten una ratapinyada. Conta la llegenda que el rei En Jaume I i les seves tropes passaven la nit davant les muralles de la ciutat de València, controlada pels musulmans. Les tropes morisques, aprofitant la deixadesa dels guàrdies cristians que vigilaven el campament, varen decidir tendir-los una emboscada. Al començament de l’atac, una ratapinyada es va assustar i va començar a xisclar, despertant el Rei i els seus homes. Gràcies a això, els cristians varen rebutjar l’emboscada i pogueren conquerir la ciutat. Per això, diu la llegenda, el rei En Jaume I va posar la figura d’una ratapinyada per sobre de la corona reial com a màxima distinció.

escuts.png

Escuts de les ciutats de Palma i València

FASE DE DESENVOLUPAMENT

Presentació de les preguntes inicials i elaboració d’hipòtesis
  A classe es visualitza un fragment de la sèrie “Aquí la tierra”, presentat per Luís Miguel Domínguez (RTVE, 4/12/15) del qual es deriven una sèrie de preguntes-problema sobre els quals els grups hauran de treballar.

Captura de pantalla 2016-11-16 a las 15.24.54.png

     (1) A banda de mosquits, què més poden menjar les ratapinyades? Hi ha ratapinyades que xuclen la sang?
        (2) Les ratapinyades només viuen a les coves? 
        (3) Hi ha ratapinyades a Eivissa?
        (4) Quines amenaces té la ratapinyada?
        (5) Com podem contribuir la seva conservació?


Definició de les estratègies de recerca, contrast o aplicació per resoldre les qüestions anteriors
  Per grups i a partir d’una sèrie de recursos físics i en línia, els alumnes hauran de fer una cerca per respondre als problemes plantejats. Cada qüestió planteja diferents anàlisis i dificultats. Per exemple, a la qüestió 4, els alumnes hauran de familiaritzar-se amb gràfics de cens de població, per tenir dades objectives sobre l’evolució de diferents espècies de ratapinyades. 

Recursos:
Es busqueret, revista de divulgació ornitològica de les Illes Balears, amb una secció dedicada a les ratapinyades http://www.gobmallorca.com/esbusqueret/
Informe sobre la situació actual de la ratapinyada de cova a Menorca, amb gràfic de cens http://www.ime.cat/WebEditor/Pagines/file/31_Ivan_Ramos_rev.pdf
Material didàctic sobre les ratapinyades de Catalunya
Informe “Les ratapinyades de les Illes Balears: distribució, avaluació i estat sanitari de les poblacions” 
Els ratpenats de l’Estany d’Ivars i Vilasana, material didàctic
Descobreix els ratpenats http://www.ratpenats.org/


  Es farà una sessió a l’aula d’informàtica on els alumnes es repartiran en grups de 4-5 persones (per exemple, agrupar enumerant: 1, 2, 3, 4, …i tots els del mateix nombre van al mateix grup). A cada grup s’assignarà una de les qüestions anteriors i hauran de cercar informació a la xarxa per tal de respondre-la, partint de les adreces que se’ls hi ofereixen. Si troben informació a altres webs que consideren interessant, caldrà contrastar-ho amb la professora. Amb això, els alumnes hauran de preparar una breu exposició davant la resta de companys per tal que tots coneguin les respostes. Cada grup tindrà una sèrie de conceptes que haurà hagut de desenvolupar: la xarxa tròfica, els cens poblacionals, les llistes d’espècies amenaçades, ... Aquesta informació serà clau per després respondre entre tots la pregunta de si estem davant d’un animal perillós o si, per contra, té molts beneficis per nosaltres i per l’ecosistema.

Realització de la cerca, contrast o aplicació
  Durant la sessió a l’aula d’informàtica, els alumnes tindran autonomia per fer la cerca, però la professora anirà passant per cada grup per anar orientant i guiant en el procés, en cas que sigui necessari. La informació que creguin rellevant l’hauran de recollir en un únic document. Els encarregats de la pregunta relacionada amb Eivissa hauran, a més, de cercar quina és la situació actual i si hi ha algun encarregat de Medi Ambient al Consell amb qui es pugui contactar.

Selecció de dades rellevants en relació a la situació - problema de partida i comprovació de les hipòtesis inicials
  A la propera sessió, ja a l’aula, cada grup haurà de debatre quina és la informació més rellevant i elaborar la resposta que presentaran als seus companys. 

Comunicació del procés seguit i de la informació obtinguda
  Després de la comprovació i contrast, els alumnes presenten per grups a la resta de companys allò que han trobat. En especial, han trobat moltes notícies de la premsa balear.
  Així mateix, els alumnes han trobat també un pòster amb les espècies més característiques de l’illa d’Eivissa, elaborat pel Consell, i troben tot una sèrie de recomanacions per ajudar a la conservació d’aquest animal. Això és quelcom que els hi sorprèn molt, ja que la majoria desconeixien que hi hagués ratapinyades a Eivissa.


Tota la informació de la posada en comú es recull en un únic informe, que s’elabora a l’assig-natura de català i que serà la base per elaborar el tríptic al final del projecte i fer difusió del que s’ha après. Així s’aprofita per treba-llar els textos infor-matius i descriptius mitjançant eines informàtiques i prac-tiquen les noves formes d’escriptura (hipertext, inter-actives i en format multimèdia).




Ratapinyades d'Eivissa (font)




Descontextualització i teorització sobre els aprenentatges realitzats
  L’objectiu de l’experiència és donar a conèixer la vida d’aquest mamífer tan desconegut per molts i que, a més, és present a les nostres illes, amb la finalitat de prendre consciència de la importància d’aquest animal en l’equilibri de l’ecosistema i promoure estratègies que fomentin la preservació de la ratapinyada al nostre entorn. Amb la sensibilització cap aquest animal es vol també que reflexionin sobre la conservació d’altres espècies de la nostra flora i fauna.

FASE DE SÍNTESI

Integració i visió global ampliada
  Els alumnes han reflexionat sobre la importància d’aquest animal pel conjunt dels éssers vius i s’han familiaritzat amb un seguit d’eines i recursos habituals al mon de l’ecologia i de l’estudi de la flora i fauna. 
  Els alumnes conclouen que les ratapinyades no sols no són tan terrorífiques com semblaven, ni tan perilloses (de fet, veuen que només una proporció mínima de les més de mil espècies que se’n coneixen, s’alimenta de sang i poden ser portadores de malalties) sinó ben al contrari, tenen un paper clau en l’homeòstasi del nostre entorn: moltes ratapinyades s’alimenten d’insectes, el que fa d’aquest animal un efectiu insecticida beneficiós per mantenir les plagues lluny dels conreus. D’altra banda moltes espècies mengen fruites o el pol·len i nèctar d’algunes flors. Així, tenen una funció pol·linitzadora i de disseminació de llavors importantíssima. En definitiva, els alumnes conclouen que es tracta d’un animal que cal respectar i protegir. La professora els hi demana aleshores que pensin si aquesta fama “injusta” que té, no el tendran també altres animals que, en realitat, són molt beneficiosos per nosaltres.
  Per tancar el projecte, en una sessió de l’assignatura de llengua catalana, els alumnes dissenyen un tríptic per ordinador a partir d’una plantilla d’Office, on inclouen la informació més rellevant així com algunes de les imatges de ratapinyades presents a Eivissa. Aquest tríptic inclou:
  • On trobem ratapinyades?
  • Què mengen?
  • Les ratapinyades són els nostres aliats
  • Quines trobem a Eivissa?
  • Com protegir-les?
Metacognició sobre el procés i el resultat: autoavaluació
  L’alumnat revisarà aquelles notes que van prendre al inici del projecte i que reflectien les seves creences entorn aquest animal i ho compararà amb allò que ha aprés. A més, dedicaran uns minuts a reunir-se de nou amb el seu grup de treball per comentar com ha estat l’experiència en equip i si pensen que tots han treballat igual, si estan satisfets i quins aspectes millorarien. Igualment, a l’assignatura de català es farà una avaluació de com ha estat el elaborar el tríptic en conjunt i si els hi ha resultat interessant treballar amb figures conegudes com ara Dràcula o Batman. 

Estratègies de memorització
  Després de la reflexió, la professora recordarà les idees claus sobre aquest animal, recollides al tríptic i repasarà els conceptes tractats relacionats amb ecologia, ecosistemes i cura del medi.
  A l’assignatura de català es farà un repàs dels gèneres literaris vistos i es contrastaran amb aquells treballats a les unitats anteriors. 



Nombre total de sessions: 
  • Biologia i Geologia 4 sessions (incloent sessió a l’aula d’informàtica)
  • Llengua Catalana 4 sessions


martes, 1 de noviembre de 2016

Digues-me com avalues i et diré com ensenyes

  A batxillerat tenia un professor que ens dictava els seus apunts. Imagín que n'estava molt orgullós d'aquells coneixements que havia sabut cristal·litzar tan bé en una trentena de pàgines i que generosament compartia amb nosaltres, que ens dedicàvem a reproduir-ho al quadern i, posteriorment, a un examen. A la mateixa assignatura, l'any següent teníem un altre professor, més jove, que anava un pas enllà: ell també ens donava els apunts però tenia la consideració de treure-li la palla i amb una cinquena part dels fulls teníem les idees claus. De nou, però, hauríem d'abocar-les a un examen. Tot i ser bona estudiant, de tant en tant pensava... i això, per què ho he de fer?

Una bona avaluació assegura l'èxit del procés educatiu (font).


  Ens ha agradat molt escoltar na Neus Sanmartí perquè en poc més d'una hora regira, com bé acaba dient, no només l'avaluació sinó tot el plantejament educatiu: «Si no canvia l'avaluació, no canvia res, però si canviem l'avaluació, ho estarem canviant tot».

  És interessant com treu el focus dels resultats en si, per centrar-lo sobretot en dos aspectes de l'abans i el després d'aquests resultats: la planificació i l'anàlisi dels errors. Quan parlem de planificació parlem d'entendre el sentit de l'activitat, saber perquè fem això, com ens plantegem portar-ho a terme. Si no, ens podem trobar en què la meitat de la classe no hagi entès què buscàvem aprendre. És important donar valor a aquesta preparació que no es veu directament (i que avui dia no s'avalua) però que dóna qualitat als resultats finals, a l'aprenentatge. De la mateixa manera, un cop feta l'activitat és important centrar-se no només en què hem fet malament sinó en perquè ens hem equivocat i entendre el nostre propi aprenentatge. Cal preguntar-nos pels criteris de decisió. Què t'ha portat a pensar això? L'error com a motor d'aprenentatge, és una idea que també recull José Luís Castillo a "Evaluación, por qué cambiar, cómo cambiar". No només l'autoavaluació sinó també la coavaluació són eines clau per aquest anàlisi. Sovint als alumnes els hi és molt útil veure en què s'han equivocat els seus companys per reconèixer els propis errors. La idea és que les dificultats no s'identifiquen al moment que ens retornen l'examen i, sorpresa, l'hem suspès i cal anar a recuperació. Aleshores ja fem tard. I si volem que dediquin esforços a fer un bon anàlisi, reflectim aquest aprenentatge també a la qualificació final.

  Llegir a autors com Sanmartí o Zabala m'ha fet pensar en les xuletes i en el poc sentit que tenen a un sistema on avaluem les competències, on el que es busca avaluar és en realitat tot allò que no podem plasmar en una xuleta: el pensament crític, transversal, la capacitat d'aplicar a nous contextos el que hem entès i produir noves solucions. Els hi serviria als alumnes anar pel món amb el llibre de text sota el braç per resoldre els problemes quotidians? 


  
  Les experiències que descriu Sanmartí a escoles i instituts són molt inspiradores i a l'hora posen en evidència com dista de l'educació que nosaltres hem rebut. Sabrem, aleshores, aplicar-ho? M'ha resultat demolidor que, després de descriure tot allò que hauríem de fer diferent, Sanmartí digués: «finalment, caldrà inventar constantment noves maneres d'atendre tot tipus d'alumnes». És a dir, després de tot això, la feina no s'acaba. D'això se'n diu ser professors competents. Sort que en aquest camí no estem sols i que cada cop tenim més recursos al nostre abast per ser agents actius del canvi en el model educatiu.

lunes, 24 de octubre de 2016

Amb la C: Currículum, Competències, Cultura, Creativitat, Capacitat


  A l’entrada anterior parlàvem sobre com les TIC han transformat la societat i, amb ella, el món educatiu. Recuperant la metàfora que usa n’Area per referir-se a la cultura, si l’actual és “líquida” (canviant, en constant transformació) l’educació també ho ha de ser. No sabem si els continguts que avui ensenyem als alumnes seran els que necessitaran el dia de demà. És necessari, per tant, ensenyar-los a aprendre sense necessitat d’un professor, ensenyar-los a trobar respostes tant a les preguntes que vinguin de l’entorn com a les seves inquietuds personals. Aprendre a aprendre és la consigna. Deixem de banda, idò, la memorització!

  Clar, tampoc és això. Entenem la crítica que Salvador Cardús fa a aquesta visió al seu article “Aprender a aprender… ¿qué?” (Diari Avui, octubre 2004), en el qual sosté que si només ensenyem a aprendre farem dels alumnes persones dòcils, massa permeables als canvis, sense criteri ni identitat pròpia. Però aquesta crítica només se sosté si busquem substituir tot allò que s’ha fet fins ara pel nou plantejament d’aprendre a aprendre. I no és així. El mateix Zabala reconeix que continua sent necessari memoritzar algunes definicions i fets i continua sent necessària la part mecànica de l’aprenentatge. Per exemple, cal fer molts exercicis del màxim comú divisor, però cal a més entendre perquè serveix, perquè voldríem a la vida quotidiana saber de màxims comuns divisors. És molta més feina pel professor, però és la manera d’obrir la porta a l’aprenentatge significatiu. Encara més si mirem els alumnes amb les ulleres de la diversitat i tractem, a través d’un nou enfoc cap al currículum, despertar els seus talents i treure el millor de cadascun. Com apunta Jaume Graells: no volem caps ben plens sinó ben amoblats i per això ens cal, no només fer alumnes competents, sinó també professors competents que sàpiguen extraure del currículum allò més rellevant, adaptant no només el què, sinó també el quan i el com del que s’ensenya i s’avalua.

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el


  Ens ha agradat també molt l’anàlisi que fan Zabala i Arnau dels principis que caracteritzen l’aprenentatge significatiu, tant els que depenen del professor (significança i funcionalitat dels nous continguts, relació amb els coneixements previs, etc.) com de l’alumne (disposició per l’aprenentatge, actitud favorable). Està descrit de manera molt clara i, sobretot, arribats a aquest punt hem pogut muntar el puzle de les peces encara un poc inconnexes que teníem al nostre cap. Ara sentim que tenim una visió més completa de l’objectiu i de la raó de parlar de competències, que ha deixat d’estar una paraula de moda (o trending topic) o una mera definició de llibre per adquirir majors implicacions i molts matisos. 

  Al començament, quan sentíem les crítiques a la sobrecàrrega del currículum, abocàvem la crítica únicament sobre “el sistema”, obviant que el professorat té un paper importantíssim a l’hora de definir l’últim nivell de concreció curricular i que ni està tot perdut ni tot és tan senzill com seguir fil per randa el llibre de text. També és cert que la incertesa actual entorn a les revàlides i la selectivitat limita, en certa manera, la introducció d'aquest nou model d'ensenyament a secundària. En qualsevol cas, ens ha obert molt la mirada i ens ha fet pensar en el paper que com a professors haurem de jugar.
Hem de fer-nos la nostra pròpia caixa d'eines. Font


  Ja tenim la teoria. Nosaltres hem d'admetre però, que a mesura que augmenta la complexitat entorn del fet mateix d’ensenyar ens sentim motivats i aclaparats a l’hora. Ara ens cal a nosaltres, alumnes d'aquest màster, fer un aprenentatge plenament significatiu, interioritzar-ho, portar-ho a la pràctica. Ser professors competents. Posar-nos a fer truites! 


PD. Compartim un vídeo on es mostren escenes d'aprenentatge significatiu a pel·lícules de Disney. Fins i tot a Disney importen les competències!


martes, 11 de octubre de 2016

Els canvis dins del sistema educatiu

Quines són les finalitats del sistema educatiu?

  Quan donem una ullada al que diferents autors i organitzacions (com la UNESCO), consideren que són les finalitats del sistema educatiu, sembla que hi ha consens en què, d’una manera o altra, l’objectiu és el ple desenvolupament de l’individu (“capacitats”, “talents”) dins la societat (“tolerància”, “pau”, “comprensió”, “igualtat”). Pensem, però, que el fet que s’anomeni “sistema educatiu” ressalta massa la vessant institucional (és a dir, l’escola) com a responsable d’aquest fi. En molts casos l’escola pot fer aquest paper de vicari i assumir rols que no es satisfan a casa, però seria desitjable que la tasca educativa fos compartida entre societat, família i escola. 

   Sens dubte, el ple desenvolupament de l’individu va molt més enllà de la transmissió i memorització de continguts útils per a la superació d’etapes, estructurades en cursos i assignatures. Abarca la reflexió sobre els valors universals, sobre la gestió de les emocions i la resolució de conflictes, tot molt més difícil de plasmar en un currículum educatiu i d’avaluar i reflectir en qualificacions acadèmiques. Es basa, en definitiva, en saber aplicar tots els coneixements adquirits per resoldre els problemes presents a la societat actual de la manera més efectiva. Es tracta de fer alumnes competents. Competència és la paraula clau en el sistema educatiu actual. I per tal de desenvolupar aquestes habilitats, cal que l’educació es plantegi de manera transversal, no sols al llarg de les assignatures, sinó també més enllà de les parets de l’aula. És interessant, a més, que hi hagi un cert encavalcament entre tots els agents educadors, és a dir, que a casa també s’aprengui de geografia i a l’escola, a tenir respecte i voluntat. Tots dos agents són claus per identificar els talents i les capacitats dels alumnes, oferint-los així un ventall ric d’oportunitats per créixer.

La societat del S. XXI

 I la societat també té quelcom a dir. I l’actual està ben marcada per les noves tecnologies, que han transformat l’economia, la música, la televisió, la manera de viatjar i sobretot: de relacionar-nos. És difícil concebre una escola que faci esquena a aquest avenç que ja forma part de la realitat dels alumnes. Aquesta tasca, però, no és senzilla. De la mateixa manera que les xarxes socials i les tecnologies han traspassat les parets de casa i ens porten continguts i contactes que poden estar a milers de kilòmetres, accessibles a un clic, les noves tecnologies també fan trontollar el que fins ara s’entén com a aula. I com a professor. De sobte tenim accés a infinits recursos en línia: Wikipedia, jocs interactius didàctics, vídeos explicatius, xats, … Tenim totes les biblioteques del món al nostre abast! Pànic! Per on comencem? El professor tendrà una tasca afegida que, a més, haurà de transmetre als seus alumnes com a part del seu aprenentatge i del seu desenvolupament a la societat: criteris per seleccionar contingut de qualitat, trobar fonts de confiança, aprendre a utilitzar correctament aquestes eines, a organitzar la informació trobada i a fer-la servir de manera adequada i ètica. Tota una tasca que ha de començar per un replantejament de la formació del docent. Els alumnes no aprendran de manera diferent si els professors no canvien la seva manera d’ensenyar-ho.

  Pens que les noves tecnologies ens ofereixen molts avantatges però aquests vénen amb un preu, i no poden ser ignorades: han vengut per quedar-se i seran una eina essencial si no volem convertir-nos en els analfabets del S. XXI.

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el



Cadires llestes pels exàmens. Font



Presentació

Hola a tothom!

  Nosaltres som na Casandra Riera i en Joan Carles Munar, estudiants del Màster de Formació del Professorat a Eivissa! Esperam que la primera entrada del blog de l'assignatura de Processos i Contextos Educatius serveixi per coneixe'ns tots un poc millor. Així mateix, confiam que les TIC ens serveixin per adquirir coneixements per aplicar-los a la nostra manera d'ensenyar.

  Jo em dic Casandra Riera i sóc nascuda a Eivissa. Vaig estudiar Biotecnologia a Barcelona i recentment he acabat el doctorat en Bioinformàtica. Ha estat una etapa molt interessant que m’ha aportat moltíssims coneixements, eines i recursos, i m’ha ajudat a desenvolupar un pensament més crític cap a la recerca en aquest . Aquests anys de recerca m’han servit també per madurar a nivell professional i definir millor aquelles coses que més m’agraden, entre elles la docència i el formar poder formar part en aquesta etapa tan intensa i tan important com és l’adolescència. Pens que el paper de l’educador en aquesta fase és determinant en el futur d’aquests al·lots i al·lotes, molt més enllà, per suposat, del contingut de la matèria en qüestió i del seu futur acadèmic. M’he inscrit en aquest màster per profunditzar en aquests aspectes i per guanyar eines i experiència en aquest sentit. Tenc molta il·lusió per aquesta nova etapa, que a més, coincideix amb la meua tornada a Eivissa. M’agradaria oferir el millor del meu “equipatge”, tant als companys de màster, com als alumnes, com a aquesta illa en general.

  Jo sóc en Joan, tenc 23 anys i vénc de Mallorca. Em vaig graduar en Llengua i Literatura Catalanes (UIB) el curs passat, ja que sempre he volgut tirar pel camí del coneixement de la nostra llengua, cultura i tradicions. Per això l'any passat vaig acabar els Estudis Superiors en Música Tradicional al Conservatori Superior de les IB. Finalment estic content que hagi de cursar aquest màster a Eivissa; sé cert que podré conèixer aquesta illa d'una manera totalment diferent. El cant redoblat, el ball pagès, les caramelles... ítems de la nostra cultura que fins ara mai havia pogut tocar amb les mans, però que a partir d'ara els podré viure d'una manera inigualable. Pens que aquest màster té un pes molt important per a qualsevol persona, encara que no es vulgui dedicar a l'ensenyament. Sé cert que els coneixements que adquirirem aquí ens faran crèixer com a persones, ja que el saber ensenyar formarà part del nostre dia a dia. Estic segur que tractant-se d'una seu universitària "familiar" podrem compartir les vivències que aquest màster ens brindarà.

En aquest blog anirem compartint les nostres reflexions sobre diferents temes relacionats amb el món educatiu. Esperem que us agradi allò que trobau. Siau tots molt benvinguts.

Una foto publicada por Casandra i Joan (@ensenyaraaprendre) el



L'ensenyament que deixem enrere? Font